|

Memoria de la trobada per la cooperació local a Barcelona

imatge de Valeria

JORNADES DE COOPERACIÓ LOCAL A BARCELONA

 

PRESENTACIÓ

Presentació de la Teixidora i la seva història

La Valeria ens parla del Decreixement en front un model capitalisme no viable dirigit pel poder del petroli, una societat de consum on les desigualtats de model són evidents.

A més de la critica, el Decreixement pretén fer propostes bassades en l' horitzontalitat, la solidaritat i l'autogestió. Amb aquest nou model despondríem de més temps i eines per al desenvolupament personal.

Necessitat de Canvi de valors

Antecedents del Decreixement com a paraigües de diferents moviments. En l’actualitat tenim la web (www.decreixement.net) i les xerrades com a mètode de difusió i ens organitzem en àrees (enxarxament, economia, comunicació i organització) i grups locals i temàtics.

 

L’Enric explica la Història a Catalunya del Decreixement

2006 – la situació energètica i medio-ambiental inicia ‘l’objectiu del Decreixement’

2007 – Es fan Jornades, s’inicia la web i el grup Entesa pel Decreixement

2008 –  Es crea el col·lectiu Temps de Revoltes per fer la “Marxa pel decreixement” i es fa la trobada a Cal Cases a partir de la qual es constitueix la “Xarxa del Decreixement” ampliant-se a tot el territori i unificant-se.

2009 – Neix la web de la xarxa i la web de PODEM com a divulgació.

            El 17S s'organitzen 114 punts d'informació. El centre de coordinació inicia la seva tasca de mantenir els contactes i tirar endavant campanyes.

 

Moviments socials a barcelona

-       Mòlts MS de protesta en defensa al territori

-       És necessari teixir aliances i sinèrgies entre tots els projectes amb practiques per reduir esforços

-       A la base de dades del Centre de coordinació n'hi ha 2000 persones i 600 col·lectius registrats. Creix la necessitat de coordinar-los; per arribar a la gent la coordinació és necessària de dins a fora.

 

PRESENTACIONS DELS PARTICIPANTS

 Dinàmica amb música on els participants han de parlar amb les persones que es troben al voltant de la sala quan la música s’apaga.

Rotllana de presentacions: Els participants expliquen qui són i de quins col.lectius provenen:

V de Vivienda/ Radio Bronca

Repera

Decreixement Madrid

Educacio Lliure

Alimentació

Arquitectura

Consum crític. Espai Obert

Cooperativisme

Salut

Mediambient

13h En Jordi inicia la Dinàmica de les Expectatives on els participants han d’escriure de forma resumida les seves expectatives per les Jornades i enganxar-les al mural (amb post-its). El més repetit ha sigut: conèixer projectes/col·lectius/persones a Bcn per col·laborar-hi (punt de trobada);  aconseguir enxarxar-nos, coordinar-nos i cooperar entre totes; crear projectes concrets per poder fer coses des d'ara mateix i involucrar a més persones en projectes pràctics.

També s'ha dit: aprendre, conèixer, compartir conèixements; col·laborar, imaginar, crear, divertir-nos, fer contactes, crear nous grups que treballin en alternatives al capitalisme i que s'enxarxin entre ells.

Alguns han expressat expectatives en el àmbit més personal: conèixer projectes/idees per decréixer en més àmbits de la vida personal i per poder creure en una alternativa real; aprendre a viure millor amb menys; motivar-se per fer alguna cosa; implicar-se.

I també han expressat expectatives en àmbits concrets:

-         Educació: agrupar nova gent a la Uni; conèixer alternatives a l'educació convencional; Educació per viure no per produïr; conèixer possibilitats de tirar endavant projectes d'educació lliure;

-         Habitatge/Repoblació zones rurals: conèixer sobre reconstrucció de habitatges rurals;  agrupar gent a projectes d'habitatge; formar un grup de projecte social al camp; engegar projecte de transició rural; intercanviar info sobre horts urbans; conèixer possibilitats de tirar endavant projectes d'okupació rural i repoblació.

-         Alimentació: Crear menjadors cooperatius;

-         Economia: Acabar amb el treball assalariat; informar-se sobre cooperatives integrals i NAPs;

-         Altres: Denunciar la nostra manera de viure i consumir; conèixer projectes d'autogestió de l'energia; idees per fer jornades de formació a Madrid

 

Es fa l’explicació de l’agenda per les Jornades, el tema de logística, espais i menjar.

Després es presenten els objectius que ens havíem plantejat els promotors de les trobades:

-         Conèixer-nos

-         Compartir experiències i crear sinergies

-         Treballar juntes per recolzar i impulsar iniciatives

Fem una dinàmica per fer grups per àrees (amb animals, tenim que fer el só i reunir-nos els mateixos animals). Fem el “Cafè del Món” per explicar cada àrea temàtica (àrea d’alimentació, economia, comunicació, coordinació, habitatge i educació). Els dinamitzadors passen per tots els grups per tal d’explicar la seva àrea i extreure idees.

-      DINAR –

S’INICIA L’ACTIVITAT DE TARDA PER ÀREES

 

S’exposen en Plenari les idees i projectes que ha extret cada grup.

1.- Habitatge:

Rural i/o Urbà i els projectes existents

Les línees d’actuació: repoblació rural, okupació, masoveria, cooperativa de cessió d’ús.

Es plantejen un grup de documentació amb accions, campanyes i localització (mapets) dels espais urbans i rurals buits. Serà necessari un treball en xarxa amb altres territoris (rural).

 

2.- Economia:

Es presenten els projectes que s'han anat proposant/treballant des de l'àrea d'economia de la XpD: Cooperatives integrals, Naps, EPA, monedes alternatives, mercats d'intercanvi.

Ens centrem en el projecte dels NAPs (Nuclis Autònoms Públics) i identifiquem les necessitats amb les quals ens trobem per engegar-los:

-         Persones interessades en formar-hi part. Parlem d'unes 20 persones per poder organitzar-nos i facilitar les decisions assembleàries. I que potser podrien començar persones que ja s'organitzen conjuntament per portar a terme alguna activitat com podrien ser els socis d'una cooperativa de consum.

-         Obtenir recursos sense diners. Per això faríem servir els recursos cedits a l'EPA i a la base de dades de persones que ofereixen els seus coneixements/serveis a canvi de altres intercanvis (no diners) o per cessiò.

 

Desprès identifiquem 3 fases en la creació i consolidació dels NAPs:

1era fase: Durada de 6 mesos

Hauríem d'aconseguir:

-         Espai (per reunir-nos i desenvolupar activitats). L'idea és aconseguir-lo per cessió, masoveria urbana o compartir l'espai amb altra col·lectiu/projecte.

-         Establir els protocols/principis de funcionament

-         Establir les primeres necessitats que volem cobrir dins del NAP en aquest període:  formació en resolució de conflictes, pressa de decisions assembleàries, relacions interpersonals,...; establir vies de comunicació entre nosaltres; intercanviar coneixements entre nosaltres (el que sabem) o compartir activitats per conèixer-nos i enfortir relacions.

-         Establir les equivalències entre els recursos que intercanviem per hores i decisions de si totes les hores valen el mateix per exemple.

-         Definir l'eina que utilitzarem per contabilitzar les hores (NAPIA).

 

2ona fase: Durada de 1 any

En aquesta fase continuaríem amb les formacions per consolidar el grup i afegiríem:

-         Autogestió de la nostra alimentació: començaríem a formar-nos/treballar un hort urbà, ens organitzaríem per reciclar, contactaríem amb algun agricultor per a que ens abasteixi producte a canvi d'alguna cosa diferent als diners (en funció de les possibilitats que trobem).

-         Formacions: Organitzaríem formacions en diferents temes per aconseguir la nostra autogestió en diferents àmbits.

-         Salut: Ens organitzaríem per intercanviar coneixements, fer tallers, plantar plantes medicinals,...

 

3era fase: Durada indefinida...

-         Ja cobriríem el tema de l'habitatge dins del NAP (masoveria urbana, coope de cessió d'ús,...);

-         Establiríem relacions inter-NAPs;

-         Inclouríem la educació i la salut (a nivell més ampli) i totes les necessitats que trobem.

 

L’Enric fa una aportació sobre altres àmbits d’economia.

Grups de Xarxes d’intercanvis i Monedes alternatives

 

S’aporta la idea de Model de xarxa de EEUU que es fa en empreses.


3.- Comunicació:

Propostes:       - Organització de la informació al directori

                      - Disposar d’una agenda comú.

Han comentat la legislació dels medis de comunicació i internet i proposen una Magazine, a més pretenen ser el grup de suport de Formació per difondre projectes propis.

 

4.- Educació

Sorgeixen les següents propostes:

 -       Taller de metodologia participativa

-       Grup de Facilitadors

-       Dinamitzar Blog d’Educació a la Web de Decreixement

-       Taller pedagògic d’alimentació

-       Taller Educació lliure per barris (al carrer)

 

5.- Alimentació

Es parla dels horts ubans, les cooperatives i els menjadors cooperatius.

Sorgeixen les següents propostes:

 - Creació de menjadors cooperatius

- Apropar la producció al consumidor

 

6.- Coordinació

Sorgeixen les següents propostes de projectes:

- Espais de participació per barris

- Actualitzar informació als canals de comunicació

- Actuacions per arribar als altres col·lectius

 

 -       PASE D’UNA PEL·LÍCULA AMB PALOMITES-

 Es porta a terme una reunió per fer buidatge dels projectes per àrees i concretar la matriu de relació de projectes pel proper dia.

 

-       DIUMENGE MATI-

En Jordi fa un resum de les activitats del dia anterior i amb l’Andrea expliquen els murals que han estat penjats a les parets de la sala (la gent va repassant-los)

 MURAL DE PROJECTES – Els participants han de valorar l'implicació que els agradaria a cada projecte (0 a 10) sent més de 5 una participació activa i constant. A més han de valorar l'importància que creuen que té cada projecte per la xarxa. Sorgeixen nous projectes que són inclosos en el mural (Vaga de Bancs, Copisteria, Taller decreixement a escoles, autogestió vida quotidiana). Els resultats han sigut aquests:

-         Vaga de bancs: importancia mitja-alta; implicació: Kanovas i Enricus (alta); Enric D.(mitja); Valentin, Carles, Alba i Isart (baixa).

-         Preparar tallers/xerrades per difondre el decreixement: importancia mitja-alta; implicació: Laila, Andrea (alta); Valeria, Sandra, Alba, enrikus, Cirs, Adriana (mitja); Isart (baixa).

-         Recopilar informació per l'autogestió de la vida quotidiana: importancia mitja-alta; implicació: Sandra (mitja)

-         Copisteria: importancia mitja-alta; implicació: Enric D, Kanovas, Sandra, Jordi, (mitja); Edu (baixa).

-         EPA: importancia mitja-alta; implicació: Valeria, Enric D (mitja); Adriana, Gemma (baixa).

-         Monedes alternatives: importància mitja; implicació: Enric D(alta); Stefan (mitja).

-         Cooperatives integrals: importancia alta; implicació: Enric D, Valeria, Enrikus, Mar (alta); Alan, Enrikus (mitja);  Amaia, Gemma, Jordi C, Adri (baixa).

-         NAPs: importancia alta; implicació: Valeria, Enric D (alta); Stefan, Aniol (mitja); Gemma, Alba (baixa).

-         Mercats d'intercanvi: importancia mitja-alta; implicació: Marc, Mar, amaia, Mireia (mitja); Alba, Adriana (baixa).

-         Projecte auto-producció junt amb consum: importancia alta; implicació: Alba, Andrea, Alan (alta); Gemma, Amaia, Enric D, Adri, Valentín (mitja); Alicia (baixa).

-         Menjadors cooperatius: importancia mitja-alta; implicació: Adriana (alta); Nat (mitja); Andrea (baixa).

-         Reciclatge ecològic: importancia mitja-alta; implicació: ningú!

-         Dinamitzar grup d'educació a la Web: importancia mitja-alta; implicació: Arantxa (alta); Edu (mitja).

-         Organitzar tallers de metodologies participatives: importancia mitja-alta; implicació: Laila, Arantxa, Isart, Sandra G. (alta); Mireia, Jordi C, Alicia (mitja).

-         Organitzar tallers d'educació lliure al carrer: importancia alta; implicació: Arantxa (alta); Marta, Nat, Adriana, Alba, Cris F, Alicia (baixa).

-         Tallers d'alimentació i salut: importancia alta; implicació: Amaia (mitja); Isart, Adriana, Adri, Cris F, Joan M. (baixa).

-         Magazine: importancia mitja-alta; implicació: Edu, Marta Molas, Markox (alta); Jordi, Enric D (mitja); Sandra Gu, Alba, Adri (baixa).

-         Directori temàtic (àrea de comunicació): importancia mitja-alta; implicació: ningú!

-         Kit de comunicació (per assesorar i donar eines): importancia mitja-alta; implicació: Edu, Marta Molas (alta); Jordi, Isart, Paulo (mitja).

-         Punts d'informació: importancia alta; implicació: Enric D, Mireia (Montjuic), Joan i Marta (Poble Nou), Alan, Cris F (Gràcia), Sandra  (alta); Adriana (Raval)(mitja).

-         Materials pels Punts d'Info: importancia alta; implicació: Enric D, Mireia, Carles, Alan (alta).

-         Centre de coordinació a Bcn: importancia mitja-alta; implicació: Mireia, Alan, Enric D, Cris F, Sandra G (alta); Jordi, Mar, Valentín (mitja); Carles, Alicia (baixa).

-         Localitzar cases buides i gent interessada en okupar-les: importancia alta; implicació: Fran, Kanovas, Markox, Paulo, enrikus, Arantxa, Gemma (alta); Alicia (mitja).

-         Recopilar i divulgar info sobre habitatge: importancia mitja-alta; implicació: Jordi C,. Alicia, Fran, Marcox, Arantxa, Enrikus, Kanovas (alta); Gemma (mitja).

-         Repoblació rural: importancia alta; implicació: Gemma, Mireia, Adri, Alan, Valentín, Arantxa, Enrikus, Marta, Mar (alta); Cris F, Sandra G, Alicia (mitja); Andrea (baixa).

-         Masoveria urbana: importancia mitja-alta; implicació: Valeria, Marcox, Eva, Enrikus (alta); Alicia, Paulo, Pep (mitja); Andrea, Sandra G (baixa).

 

MURAL DE RELACIÓ DE PROJECTES

Amb l'informació anterior, finalment han quedat finalistes (per començar a treballar) els següents projectes:

-         Coopes integrals, NAPs i monedes alternatives

-         Autoproducció + consum

-         Ctre coordinació a Bcn

-         Dinamització grup d'educació a la Web

-         Magazine

-         Kit de comunicació

-         Dosumentació d'habitatge

-         Repoblació

-         Copisteria cooperativa

-         Material per xerrades/tallers

 

Els posem en una matriu per consensuar la relació entre projectes per reduir esforços.

Els participants s’agrupen per grups de projectes. Els que s’han apuntat a més d’un projecte s’haurà d’intercanviar els contactes per començar a treballar posteriorment.

 

-         FI DE LES JORNADES – (no dona temps a fer una cloenda ja que la gent s'ha anat “escampant” poc a poc)

 

Les suggerències que s'han fet (a cartell posat per recopilar aquesta informació) són:

-         Crear una caixa d'eines compartides per la autogestió de la vida quotidiana (expliquem el projecte del Manual per l'autogestió de la vida quotidiana i es comenta l'existencia de Webs que tenen aquesta informació).

-         Documentar els resultats de la trobada per compartir-los amb la Xarxa i els participants.

-         Reunir-nos els promotors/assistents de les diferents trobades a Catalunya per trobar connexions de projectes a nivell de Catalunya.

-         Portar a terme tallers de gènere.

-         Fer tallers de medicina alternativa.

-         Crear un “Consultori de preguntes” connectat al “Localitzador de persones interessades” (com el “Google answer”).

-         Promoure l'us d'eines tecnològiques lliures per treballar.