Acta Trobades per a la Cooperació Local a Ponent 17 i 18 Octubre 2009

 

TROBADES PER A LA COOPERACIÓ LOCAL A PONENT

Juneda, 17 i 18 d’octubre.

Acta- resum de l’acivitat

 

DISSABTE MATÍ

Dinàmica del “cafè del món”

Hi van participar unes 10 persones, distribuïdes en 3 taules que abordaven les temàtiques d’economia, alimentació i política.

 

Pluja d’idees resultant de cada taula:

 

Alimentació	Economia	Organització política
. Revolució verda . Conscienciar l’agricultor .L’agricultor altera el ritme de la terra -> kiwi, perquè no?, el clima és bo. . Cooperatives de consumidors: li compra tota la producció. . Lleida, territori d’agricultura . A nivell local pot ser coherent à Almenar, cas puntual d’horts comunitaris que s’empeguen . Model de ciutat: comoditat – aparcament Supermercat=negoci Mercats de barri: dissabte i dijous (! algunes parades van a Mercabarna) . Energia . Preu de l’ecològic: rep dels intermediaris . Saltar distribuïdors . Comunicació directa entre consumidor i productor	. Banc=crèdit=creixement . El sistema financer ens lliga als diners . Pèrdua de la capacitat d’autoabastir-nos a partir de la revolució industrial. . Club Bilderburg: quan ja tens diners i poder, queda jugar. Tenen el control. Controlar les ments, jugar amb la gent com fitxes d’un joc de taula. . La banca ètica segueix sent un banc. . Què s’entén per benestar? . Canvi social inclusiu . És més beneficiosa la penicil·lina o les millores higièniques a les fàbriques? . Gerard: -          viure a Lleida, a un poble -          menjar, autoabastir-me. -          Relacions socials -          Col·lectivisme, no individualisme -          Bici . Importància del coneixement personal . Necessitats ≠ satisfactor de la necessitat . El vasall era més independent?? . Som ninots!!	. El sistema polític només legitima el sistema econòmic . l’Estat només defensa la propietat privada. . Pensar -> Prohibit, Pena de Mort!! UE. Augment de l’allunyament de les decisions Democràcia representativa -> crisi del sistema electoral Economia -> model polític corporatiu: salut, educació,...

 

 

DISSABTE TARDA

 

Es comença la sessió de tarda amb el joc “castell de cartes” per activar-nos i valorar conductes.

 

ÀREES TEMÀTIQUES

 

Es decideix abordar les àrees temàtiques en plenari.

 

Projectes exposats:

 

1. Alimentació

 

a) Hort comunitari
   La Montse d'Almenar explica la seva experiència.
   A Lleida hi ha un grup de gent interessat en engegar-ne un (els falta confirmar la disponibilitat de la terra).

b) Cooperatives de consum.

    A Ponent només coneixem Lo fato. S'explica com funciona el projecte a partir de les diferents experiències conegudes pels participants. Es comenten alguns avantatges i inconvenients.

    No es veu viable als pobles petits, només a les ciutats: Lleida i alguna capital de comarca.

    S'explica el funcionament de altres cooperatives del territori català.

 

C) Menjadors comunitaris

    Els menjadors comunitaris són espais on, de forma cooperativa i organitzada, es preparen àpats que garanteixen poder menjar productes agroecològics i locals amb el menor esforç. Organització tipus cooperativa, cada soci participa en les tasques a reaalitzar mitjançant un cilce de torns rotatori. S'explica el projecte.

A Lleida hi ha un cas semblant però és per gent gran i s’uneixen per contractar personal que elabora els menjars.

d) Reciclar menjar

   En algunes ciutats, Lleida, Mollerussa, … es recicla menjar. S'exposen els poblemes que s'ha  trobat gent amb supermercats que malmeten el menjar abans de llençar-lo perquè sigui inservible.

   S'explica el cas d’Anglaterra on és posa el menjar en contenidors perquè la gent el pugui recollir,   pq no es fa el mateix aquí? es podria plantejar a l’ajuntament?

 

 

2. Habitatge

 

S'exposen breument els principals problemes detectats en l'habitatge. després es plantegen els següents projectes.

a) Bioconstrucció
   La Laura explica la bioconstrucció, cases de palla, a través del seu projecte i la seva experiència.
   sembla molt interessant i es proposa d'anar a fer una visita a la seva casa (data per concretar).

 

b) Cessió d'ús i massoveria.

   S'explica en què consisteix i es parla de quins casos es coneixen per ponent.   

 

c) Cas pràctic. Cessió a Juneda.
   Tot i que hi ha algunes idees al voltant dels projectes que es poden ubicar en aquesta cessió, es deixa per parlar-ho més endavant.

 

 

DIUMENGE AL MATÍ

 

Es segueixen abordant les àrees temàtiques en plenari

 

3. Economia

 

Després d'un breu repàs a les característiques i mancances detectades al nostres sistema bancari i econòmic es presenten els següents projectes:

 

a) EPA (Espai Públic autònom)

És un espai per compartir recursos. Els usuaris (o d’altres persones) donen (il·limitadament) o cedeixen (per un temps), recursos a l’EPA. Els usuaris que necessitin un recurs ho exposen a l’assemblea. L’assemblea de l’EPA decideix (assembleariament) quin ús es fa d’aquests recursos, i com repartir-los entre els interessats.

Tot i que ja s'han realitzat algunes cessions, encara no s'ha constituït una EPA a ponent. Es parla i es considera que es prefereix consolidar més el grup i abordar les necessitats pròpies abans d'engegar-la.

b) NAP (Nucli autònom públic) i bancs del temps

 

Un NAP és un grup de persones que decideixen intercanviar serveis per serveis usant com a moneda el temps, la unitat de canvi és l’hora. És un funcionament semblant als bancs de temps, però incloent tots els àmbits de la vida.

A banda es proposa que hi pugui haver intercanvis entre NAPs.

 

El projecte sembla molt interessant. Per Lleida hi ha uns quants bancs del temps funcionant (botiga de la Cris (bordeta), ateneu, balàfia, ocell negre, maranya, xicra, ... )

 

Es destaca la força i s'explica la realitat del banc del temps de la botiga de la Cris.  Aquest està canviant la vida de les persones que en formen part.

Es proposa d'anar a parlar amb els diferents bancs del temps que hi ha funcionant (es podria fer una xarxa entre ells, ...)

 

Es troba interessant de conèixer el programa informàtic que s'ha realitzat des de Tarragona.

 

Finalment es troba necessari la recuperació d'oficis.

 

c) Cooperatives mixtes/integrals

 

Es tracta d’explorar una forma jurídica que ens permetria independitzar-nos progressivament del mercat i de l’Estat. Consisteix en integrar diferents cooperatives per tal de construir un espai de relacions econòmiques autogestionades entre els participants i que estigui blindat contra els embargaments i que minimitzi de manera totalment legal el pagament d’impostos i de cotitzacions a la seguretat social.

La cooperativa s’encarregaria d’autoocupar els seus participants i de garantir que les necessitats bàsiques dels seus participants estan cobertes.

De moment no es veu viable.

 

d) Moneda alternativa

S'explica el cas dels ecosenys i de la moneda de Tarragona. No es coneix massa la proposta.

Parlarem amb ells per veure millor com ho van engegar i quins objectius concrets persegueixen.

 

e) Mercats d'intercanvi Botigues gratis.

 

Es proposa de fer mercats d'intercanvi proposant algun dia especial en que ja es treguin parades al carrrer, o hi hagi alguna festa.

A Almenar ja en fan un.

Es proposa de que hi hagi un grup que s'encarregui de difondre i donar suport d'aquesta iniciativa.

Per començar es proposa de parlar amb slowfood per montar-lo al mercat que faran cada dues setmanes a Lleida.

 

De botigues gratis n'hi algunes (a la maranya, la chispa, …). A Almenar se'n proposen de fer-n'hi una.

 

f) Estalvi responsable

 

S'expliquen el projecte coop57, fiare, JAK i triodosbank. Es parla sobre avantatges, inconvenients,... de cada proposta.

 

 

4. Organització, dinamització i difusió pel canvi

 

a) GAC i seminaris

       Es parla dels Grups d'autoaprenantge col·lectiu i de fer seminaris de diverses temàtiques.

     Es proposa de fer els GACs pràctics, no només teòrics.

     Finalment es crea el GaC del “dia a dia”, no queda clar el nom,  com un grup de suport per anar aprenent i poder canviar junts les petites coses del dia a dia per viure d'una forma més coherent i feliç.
    

b) Difusió.

    Es parla molt sobre aquest tema, es remarca la importància de fer una bona difusió, però de
    poder-la fer des de la realitat del dia a dia i a través del boca a boca. Parlar amb la gent, dir el que pensem, …

No es plantejen estratègies concretes, sinó que es planteja difondre les activitats pràctiques externes que dugui a terme el gac. Funciona millor la visibilització en l’espai públic (p. ex. muntar una parada al mig d’un passeig venent salsitxes cuinades que es van cuinant en un forn solar).

  

c) Grup de decreixement a ponent.

Com a conclusió d'aquesta àrea, i en part de les trobades, es proposa de crear un grup amb reunions periòdiques (grup de decreixement a ponent).

Aquest grup es planteja ser el GAC del dia a dia exposat anteriorment i ser el motor dels diferents projectes que es volen anar engegant. Anar engent els diferents projectesa través de l'experimentació i les necessitats que es vagin detectant.

 

Com a primers projectes es planteja:

 

- cinefòrum

- Mapa de recursos (suportponent i agenda llibertària)

 

La propera reunió d'aquest grup és el proper dimecres dia 21 a les 21h.

Aquesta reunió pretén ser un espai obert, de benvinguda a tota la gent que no ha pogut venir a la trobades.

També es parla de com fer l'acollida a aquest grup de la gent nova.