S'ha de fer servir aquest document col·laboratiu per anar penjant en el mateix ordre de com estarà a la revista tots els articles de la Mala Herba IV. PEr a no perdre's hi ha enllaços interns a l'índex.

Portada; 1p

Monedes lliures; 2p (Ramon i Aniol)

Trobades per a la Cooperació Local; 2p (Ramon i Miquel)

Jornades Repera; 1p (Miquel)

Article central: Canvi climàtic; 2p (Miquel)

Som lo que sembrem; 1p (Aniol, Eloi i Ramon)

Receptes: Seità i Orxata; 3p (Jordi i Albert, ja estan fetes?)

Entrevista; 2p (Miquel)

Slow food; 1p (Olga)

Cistell-bio de la uab; 1p (Iker i Olga)

Portada; 1p (Amunt)

Monedes lliures; 2p (Amunt) Realitzada una primera revisió ortogràfica

LES MONEDES LLIURES, UNA ALTERNATIVA AL MERCAT CAPITALISTA

Les monedes lliures (també anomenades locals, complementàries o socials) són un recurs cada vegada més estès dins els sistemes econòmics alternatius.

Les xarxes d'intercanvi i les monedes lliures tenen el seu origen en la depressió de 1929. A la dècada de 1980 es recuperen aquestes experiències introduint-hi algunes modificacions per facilitar els intercanvis i fer les xarxes més dinàmiques. En les darreres dècades aquestes xarxes d'intercanvi i les monedes lliures es van estenent arreu del món, en trobem centenars d'exemples i en tots els continents. En cada nou període de crisi es torna a posar de nou sobre la taula la potencialitat de l'intercanvi o troc, per generar alternatives al Mercat oficial.

L'economia oficial, a través dels interessos i la inflació, genera especulació i fomenta l'expropiació dels recursos locals per part dels grans centres de poder. La moneda social trenca amb aquesta espiral malèvola i apareix per ser accessible per a tothom. Sempre es manté en circulació dins cada xarxa gràcies als continus intercanvis de coneixements, béns i serveis. Fomenta la relocalització de l'activitat productiva i potencia els circuits curts beneficiant a la població local. A més a més, com que la moneda en si no té valor, fins i tot algunes tenen data de caducitat, impossibilita la seva especulació.

Utilitzar una moneda lliure és fer realitat un sistema d'intercanvis sense diners, una forma oblidada d'economia. Aporta un conjunt d'experiències vitals enriquidores per a persones de qualsevol edat. Formar part d'una xarxa que empri moneda lliure ens protegeix de les fluctuacions de l'economia monetària i financera, permet humanitzar les relacions econòmiques i reflexionar sobre el sentit de l'economia. Té grans beneficis socials, ja que potencia enormement l'enfortiment del teixit social de pobles i ciutats. El retorn de les relacions comunitàries acaba amb l'aïllament i la soledat a la qual ens immergeix aquesta societat capitalista i beneficia les persones amb menys recursos.

Els sistemes de complementació entre moneda lliure i l'intercanvi permeten incrementar l'autonomia personal perquè es depèn menys d'elements que s'escapen del nostre control, com l'Euro. Un altre aportació més que interessant és la possibilitat que ens brinden perquè esdevinguem alhora productores i consumidores, ja que totes disposem de recursos i necessitats a intercanviar. Totes som útils i tenim quelcom a aportar. Per la seva banda, les fires d'intercanvi es veuen afavorides amb les xarxes d'intercanvi amb moneda social. Compleixen la funció d'espai cívic on podem intercanviar objectes i serveis que no necessitem o que hem produït i els oferim a qui li puguin ser útils, a més de ser un espai idoni per a la creació de comunitat.

L'any que acabem de deixar enrere, el 2009, hem vist néixer dues monedes lliures dins l'àmbit català. Són l'Ecoseny i l'Eco, de la mà de l'Ecoxarxa del Montseny i de la Xarxa ECO de Tarragona, respectivament. Una tercera iniciativa sensiblement diferent, que empra el temps enlloc d'una moneda lliure, és la del NAP del Camp de Tarragona.

EcoXarxa del Montseny

A finals del 2008, a l’Alt Montseny, un conjunt de persones van iniciar un moviment social on la xarxa d'intercanvi i la moneda lliure hi han tingut un paper central. L'objectiu era potenciar una economia local mitjançant un sistema d'intercanvis multirecíprocs gràcies a una moneda alternativa a l'euro, anomenada ecoseny. Els criteris d'aquesta economia alternativa són: sostenibilitat ecològica, proximitat i solidaritat.

Al llarg del 2009 han realitzat 5 grans fires d’intercanvi, s'hi han inscrit unes 120 persones i s’han constituït dos grans nuclis: l’alt i el baix Montseny, i Granollers. A més, a finals del mateix any s'ha constituït una nova xarxa d'intercanvi a la comarca d'Osona que en un principi ha adoptat l'ecoseny com a moneda lliure per facilitar els intercanvis.

L'ecoseny físic és un bitllet de paper que té una equivalència d'1 a 1 amb l’Euro. Totes les usuàries comencen amb 0 ecosenys físics i virtuals, i en generen a favor en fer intercanvis, oferint algun coneixement, bé o servei. També hi ha la possibilitat d'aportar una Quota Anual Voluntària de 15 Euros per al manteniment de les despeses de gestió de la xarxa en euros. A canvi reben 50 EcoSenys. En el cas dels ecosenys virtuals, l’usuari es pot endeutar fins a un límit (encara per determinar), i la suma total dels comptes, com en tot sistema LETS, equival a 0.

Xarxa ECO de Tarragona

La Xarxa ECO neix a Tarragona impulsada per una trentena de comerços i establiments de restauració. Es defineix com una associació de persones unides per promoure la creació d'una moneda social com eina per a la integració i per una economia solidària i ètica. L'objectiu era formar una economia que potenciï el consum i la producció local de forma ecològica. D'aquesta forma pretén establir una xarxa col·laborativa que esdevingui una alternativa sostenible a l'economia competitiva i especulativa capitalista.

L'ECO és la moneda lliure que empra aquesta xarxa i circula des de l'octubre del 2009. Com en el cas de l'ecoseny, apareix per facilitar l'intercanvi de béns i serveis a Tarragona. El seu valor també és de paritat amb l'euro i existeix en forma física i en virtual. L'ECO ja està integrat en el Community Exchange System (CES), una xarxa de xarxes a nivell global, la qual connecta unes 14.000 persones en més de 300 regions i ciutats d'arreu del món.

Per altra banda, un dels nous projectes interessants que està impulsant la Xarxa ECO és el finançament de projectes amb finalitat social o ambiental. Qualsevol persona o associació que entri a formar part de la xarxa, pot presentar el seu projecte (artístic, agroecològic, cooperatiu, artesanal, educatiu, de comerç responsable, etc.) i optar a rebre el finançament necessari per iniciar-lo o reforçar-lo. D'aquesta forma afavoreix la inserció laboral i la creació de projectes cooperatius que tinguin un impacte positiu en la comunitat.

El NAP del Camp de Tarragona

El Nucli Autònom Públic (NAP) és com un banc del temps en el qual s'elimina el valor afegit que existeix en el mercat i intenta superar els problemes dels bancs de temps actuals. La principal característica és que utilitza el temps com a moneda de canvi, un element que passa per a totes igual. S'intercanvien els béns i serveis valorant-los en funció del temps que hi hem dedicat. Tanmateix, l'euro hi pot aparèixer si en algun servei o producte s'ha hagut d'adquirir algun material fora del NAP. Per poder-lo posar en funcionament, actualment s'estan elaborant unes taules d'equivalència entre productes i hores.

El NAP introdueix la funció pública per realitzar tasques que d'altra banda no es podrien complir. El seu finançament es fa mitjançant un fons comú d’hores que surten del compte de les persones que composen el NAP. D'aquesta forma, permet finançar els projectes col·lectius que es decideixin en assemblea, com ara la creació de nous serveis, el recolzament a persones que ho necessitin, etc.

Per facilitar el funcionament del NAP han creat un programa informàtic que funciona via Internet: el NAPIA. Totes les integrants hi poden accedir mitjançant el seu compte d'usuària. El NAPIA permet crear un taulell d'anuncis amb totes les ofertes i demandes que hi ha en cada moment al NAP. Altres funcions importants que permet aquesta eina és dur la comptabilitat i consultar els intercanvis realitzats, així com fer peticions.

Encarant el futur amb optimisme

Els darrers mesos han estat intensos en el si del moviment pel Decreixement i de les xarxes d'intercanvi catalanes. El passat mes de desembre s'han realitzat diferents trobades i jornades de debat per generar espais d'encontre per a les experiències existents o en formació a Catalunya.¹

Algunes de les principals qüestions que s'estan debatent són: la coordinació eficaç de les diferents xarxes, ja que el seu nombre i les persones que hi participem està augmentant molt ràpidament; establir contacte amb productores i petits comerciants que acceptin una part de la seva producció en moneda lliure; la necessitat de potenciar la formació en els sistemes de moneda lliure; així com incentivar la producció local, de manera que totes ens convertim en productores d'allò que desitgem i no depenguem únicament del comerç local (com passa, per exemple, a Alemanya amb el Chiemgauer).

Com hem dit, les iniciatives que s'estan plantejant adoptar sistemes de monedes lliures es multipliquen arreu del territori, posant les bases del que podria esdevenir en un futur pròxim un sistema monetari alternatiu d'àmbit català i integrat amb altres projectes d'arreu del planeta. Un dels objectius és construir gradualment un sistema monetari lliure i ecològic a escala catalana. Per aconseguir aquest canvi de l'escala d'acció, el CES o Eina global d'intercanvis, es presenta com a una instrument fonamental. Un sistema monetari lliure que si el sabem articular, ha de ser el vector necessari del procés de transició per construir una altra societat, ara i aquí.

Aquesta part la posaria en un requadre destacat:

Què hem tenir en compte a l'hora de posar en marxa un sistema monetari alternatiu?

Primer de tot, les persones impulsores hem de decidir què volem aconseguir, quin és l'objectiu que ens proposem. L'estructura organitzativa i el funcionament seran distints segons les seves dimensions. Per una banda, si desitgem formar un grup de dimensions reduïdes, de no massa persones que, conjuntament i al mateix ritme, cerqui formes per autoabastir-se sense passar pel Mercat. En aquest cas no cal un sistema monetari complicat. Les principals tasques a fer i la seva distribució es poden decidir de forma relativament senzilla i assembleària.

Per altra banda, si el sistema que ens plantegem és una xarxa més àmplia de persones amb diferents graus d’implicació, les necessitats seran unes altres. En aquest cas, ja estem creant un sistema més complex de moneda, que podria ser semblant al LETS (Local Exchange Trading System). En el LETS, cada nova participant que entra a formar part de la xarxa, rep una quantitat determinada de diners (en la moneda lliure). Aquest capital inicial permet adquirir béns i/o serveis a altres participants i donar-nos un marge de maniobra si no podem aportar productes i/o serveis immediatament, o no n'hem tingut cap demanda. La quantitat de moneda ens anirà fluint en funció de les aportacions i demandes que realitzem, sempre al voltant del valor inicial. El capital inicial, l'hem d'entendre com un crèdit a interès zero que ens dóna la comunitat. Tanmateix, és bo que les dimensions siguin a una escala raonable, ja que sinó la identificació de les participants amb la xarxa disminueix i les relacions socials hi són menys intenses, perdent la funció de comunitat que ha de fer tota xarxa d'intercanvi, integri o no moneda lliure.

Més informació:

EcoXarxa del Montseny: http://www.ecoseny.net

Xarxa ECO de Tarragona: http://www.xarxaeco.org

NAP: http://www.nap.cat

Intercanvis.net: http://intercanvis.net

Base de dades de monedes lliures: http://complementarycurrency.org/ccDatabase/

Laboratori sobre monedes lliures: http://www.olccjp.net/es/index.html

Trobades per a la Cooperació Local; 2p (Amunt) Realitzada una primera revisió ortogràfica

Trobades per a la Cooperació Local, posant en marxa el Decreixement

El 17 i 18 d’octubre del 2009 es realitzaren 11 trobades simultànies

El passat mes d'octubre, es varen celebrar les Trobades per a la Cooperació Local (TCL) a diferents territoris dels Països Catalans, sota el lema: Trobades per a la Cooperació Local: podem decréixer per viure com volem.

La iniciativa va ser impulsada per la Xarxa pel Decreixement, el col·lectiu Crisi i amb el suport de desenes de persones i col·lectius d'arreu del territori. Els 11 territoris que celebraren les TCL foren: València, Camp de Tarragona, Vegueria del Penedès, Comarques de Ponent, Baix Llobregat, Barcelona, Vallès, Osona, Comarques de Girona, Pallars – Ribagorça i Mallorca.

La primavera del 2008 el grup Temps de Re-voltes du a terme la Marxa pel Decreixement¹ amb la qual recorre bona part de Catalunya a cop de pedal. La Marxa pretenia difondre els principis del Decreixement i crear sinergies a nivell local. El juliol següent, una gran Trobada a Cal Cases², recollia l'experiència acumulada durant la Marxa per posar les bases del moviment pel Decreixement català. El 17 de setembre del mateix any sortia al carrer el diari Crisi i es feia pública l'acció de denúncia del sistema bancari duta a terme per l'Enric Durant. Periòdic que ha vist aparèixer dues noves edicions el 17 de març i setembre del 2009.

Arribat en aquest punt, es veié necessari aprofundir en la posada en escena de projectes transformadors a nivell local. La forma escollida per fer-ho va ser la realització d'unes trobades a nivell local durant un cap de setmana de la tardor de 2009. Mitjançant les TCL, es pretenia avançar “de forma cada vegada més ferma i conscient cap a una nova cultura política, del treball, de la vida i de la nostra relació amb la natura. Volem fer passos per engegar una nova societat, que ens permeti treballar i viure dignament, que no necessiti el creixement econòmic il·limitat i no fomenti l'acumulació de poder en poques mans”.

L'intens cap de setmana d'octubre va servir per debatre, aprendre i consensuar propostes d'acció per posar en marxa el Decreixement a nivell local, a més de servir d'espai de coneixença. Alguns dels temes tractats a les diferents trobades van ser: educació, habitatge, salut, sobirania alimentària, economia i treball, defensa del territori, comunicació, energia i transport. Cada territori va organitzar autònomament la seva Trobada per així posar l'èmfasi en els temes més importants per a cada realitat local.

La valoració de les Trobades es va fer en una reunió celebrada el passat 13 de desembre del 2009³. Els diferents grups promotors van valorar positivament la participació i els projectes i grups de treball sorgits, evidentment a diferent nivell en els diversos territoris. Tot amb tot, i en general, les Trobades decreixentistes han estat un èxit. En la mateixa reunió ja es van dibuixar algunes propostes organitzatives de futur com una Assemblea de tota la Xarxa pel Decreixement, de cara al 27 i 28 de febrer de 2010, així com la 2a Trobada pel Decreixement a cada territori, pel proper octubre.

Hi ha moltes idees i projectes diversos, alguns compartits entre territoris, però els projectes que continuen endavant són aquells que prioritza el grup local. Tanmateix, aquesta coincidència de projectes i la necessitat de treballar cada temàtica a l'escala més adequada, o a diferents escales alhora, fa necessària la coordinació entre comarques.

Alguns dels temes que es treballen en més d'un territori al mateix temps són:

• Economia alternativa: xarxes d'intercanvi, NAP, monedes socials

• Habitatge: registre de cases buides, masoveria, habitatge urbà, cooperatives d'habitatge, repoblació...

• Democràcia inclusiva: grups d'estudi

• Sobirania alimentària: agroecologia, tornallom/minga, registre i recuperació de terres, cooperatives agroecològiques de consum o producció, horts urbans comunitaris...

• Difusió del decreixement: formació, xerrades, tallers, debats...

Projectes

Més informació: http://decreixement.net

els enllaços de tempsdere-voltes no funcionen, algú sap si és problema meu, que el servidor intermediari no me les deixa obrir o si és que ja no funciona el web?

hi podem posar alguna de les fotos que hi ha de les trobades aquí: http://decreixement.net/trobades/fotos i el cartell de les TCL si us sembla. No ho adjunto perquè es pot trobar fàcilment per Inet

Jornades Repera; 1p (Amunt) Realitzada una primera revisió ortogràfica

Alimentació i Decreixement: La Repera!
Estem en temps de revoltes, temps de crisis i de canvis. El moviment del decreixement, actualment "Xarxa pel Decreixement", va creixent al seu ritme i en tots els àmbits de la nostra vida. En l'àmbit de l'alimentació s'ha vist molt clar des del principi que els grups de consum autogestionats havien obert de fa temps el camí a promoure. Perquè el model que les cooperatives de consumidors promouen és: promoure la producció local, participació cooperativa dels consumidors, substituir intercanvis de mercat monetari -principalment el paper del botiguer, però també substituint en alguns casos el mercat entre el pagès i els seus companys consumidors-.
Els grups de consum estan coordinats mitjançant Ecoconsum, però des del Fòrum Social Català del 2008 es va veure la necessitat de facilitar el creixement que està experimentant aquesta nova manera de consumir mitjançant una taula de diàleg entre pagesos i consumidors. Ja s'han fet les dues trobades de la Repera previstes inicialment i ja s'ha dibuixat la seva continuació. Aquest article pretén explicar cap on va la Repera.

El creixement que experimenta el moviment presenta la dificultat que el converteix en un adolescent, sempre necessitat de formació i sempre caient en els mateixos problemes. Així que, tal com ja es va preveure a la segona Repera, cal una tasca continua de formació, explicant repetides vegades a un públic sempre nou, el perquè de determinada manera de ser. Per altra banda ser cada cop més grups és justament l’eina de transformació social; perquè construïm l’alternativa, perquè ajudem als nous projectes de pagesos que opten per trencar amb les cadenes de l’agroindustrialització insostenible, i perquè traíem poder a aquest model –els nostres euros són la seva força-. Així cal un treball continu, de promoció del consum agroecològic, tot vetllant què dificulta que cada dia siguem més, i explicant el que ajuda a sumar famílies. Cal també vigilar les tensions que fàcilment podem aparèixer i promoure una taula de diàleg per a resoldre els problemes.

Els que actualment estem organitzant les jornades de La Repera, hem decidit que estarem al servei dels grups i dels pagesos per ajudar a trobar-se, per a treballar temes conjuntament, i per a facilitar l’expansió del consum local en grups autogestionats.

Un exemple de la nostra activitat ha estat la jornada de logística i transport en xarxa que vam organitzar per a explicar les experiències que hem tingut i les que actualment funcionen en aquest àmbit; va servir també per a relacionar una proposta de distribució de cítrics per a l’àrea de Barcelona de part d’una coordinadora de pagesos de les comarques del Baix Maestrat, el Montsià i el Baix Ebre. La memòria de les jornades pretén ser un material de difusió i educatiu en aquest tema, i està al bloc de la Repera -la nostra principal eina de comunicació-.

Les properes cites seran el Fòrum Social Català (30 gener), la conferència internacional Degrowth (26 març), i les terceres jornades de La Repera (10 abril).

enllaços externs:

http://ecoconsum.org/

http://repera.wordpress.com/

Article central: Canvi climàtic; 2p (Amunt) Realitzada una primera revisió ortogràfica

Aquest desembre a Copenhagen hi ha hagut una conferència de les Nacions Unides per a intentar acordar una continuació al protocol de Kyoto. El protocol de Kyoto plantejava mesures concretes i jurídicament vinculants per a reduir les emissions de CO2-equivalents dels països més industrialitzats. És un protocol que s'ha quedat curt, ja que el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) demana que els objectius de reduccions passi del 5% respecte a les emissions de 1990, al 50%. A més el país presidit per Barak Obama (USA), tot i haver participat a la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (1992), no ha signat Kyoto. L'acord de Copenhagen pretenia també vincular també d'alguna manera a la resta de països, que tot i sumar el 80% de la població mundial emeten més del 40% de les emissions de CO2-equivalents.

Per arribar a un acord, hi ha hagut el treball de 2000 representants dels països durant 2 anys que han anat trobant consens en trossos de l'acord. Durant la primera part de la sessió de Copenhagen s'havien acordat aspectes tècnics. Però en la recta final de les negociacions, els USA van plantejar canvis a darrera hora que, un cop imposats, van obrir la capsa de pandora tot trencant el consens -si els USA poden trencar el consens, perquè no qualsevol altre país?-; deixant pel terra les negociacions fetes fins ara i dificultant un acord final. Per a resoldre aquest atzucac sembla que la diplomàcia dels USA va acordar amb uns pocs països estratègics -Xina, Índia, Brasil- un acord que va imposar a la resta de països. No obstant el consens continuava sent necessari i un grup de països al voltant de Veneçuela van decidir rebutjar aquesta imposició -no només per qüestions de forma sinó també per ser insuficient- i per tant impossibilitant un acord; no obstant la conferència es va acabar amb la fórmula “l'assemblea pren nota d'aquest document” deixant la responsabilitat a la propera conferència (Mèxic, desembre 2010). Val a dir que a Bolívia es farà un fòrum Social sobre el Canvi Climàtic on es poden plantejar les bases d'un nou acord.

La cimera de Copenhagen va passar per Barcelona, que va poder observar la darrera ronda de negociacions abans d'anar a Dinamarca. Els moviments socials catalans ens vam aplegar al voltant de la campanya “el clima no està en venda” amb un resultat “mediocre” en quant a la mobilització que vam aconseguir. A pocs dies d'haver acabat la cimera es va fer un debat obert on se'ns convidava a ser conscients de la importància de la reducció de les emissions i a actuar en conseqüència: els moviments socials els primers a demostrar-ho sumant esforços.

De les activitats de la campanya n'hi ha una de destacable des del punt de vista de l'agroecologia. Va ser un seminari “Canvi Climàtic i Model Alimentari Global”. En aquest seminari es va informar sobre l'impacte que té el nostre menjar sobre el canvi climàtic, arribant a nivells de més del 40% de l'efecte hivernacle -cal tenir en compte que les emissions de metà i d'òxids de nitrogen provenen en gran part de la ramaderia industrial i del model agrícola intensiu-. Es van explicar també les propostes de geoenginyeria que els grans poders econòmics plantegen per a reduir les seves emissions sense haver de canviar de model. D'entre aquestes propostes hi ha l'ús de transgènics resistents a herbicida per a acumular matèria orgànica al sol seguint pràctiques de no llaurar i deixant la palla després de segar. També hi ha la proposta de Bio-Char que es basa en fer carbó vegetal, cremar-lo i escampar petits trossos de carbó poc aprofitables pels camps. Durant el seminari es va presentar la publicació “Cocinando el planeta” on es pot trobar més informació.

Amb el tema del canvi climàtic ha passat un fenomen curiós: s'ha passat directament d'ignorar el problema a tractar de resoldre-ho, sense que hagi arribat a la majoria de la població una informació sobre els efectes de l'escalfament global. I no és pas que els moviments socials no ho hem intentat, sinó que no hem tingut l'accés als mitjans de comunicació de masses i aquests no tenen interès especial d'avorrir la seva audiència amb aquests temes. Per a no desaprofitar l'ocasió deixarem anotats les principals amenaces del canvi climàtic -breument per a no cansar-: La pujada de la temperatura global de la terra té un efecte imprevist de canvis de règims de pluviositat -per exemple, la tendència a casa nostra és mantenir la pluviositat anual però reduint els dies de pluja-, aquest fet, sumat al desgel de moltes glaceres, pot provocar la reducció d'aigua disponible per a milions de persones. Lligat a aquest darrer tema hi ha la producció agrícola, que es pot veure amenaçada per la falta d'aigua; un augment de la temperatura podria permetre augmentar les terres disponibles -pel desgel del permafrost-, però podria provocar l'augment de la desertització a altres llocs; és possible que el balanç sigui negatiu i per tant seria una gran amenaça per a la humanitat. Per altra banda, i no pas menys important, hi ha la crisi de la biodiversitat que pot generar el desplaçament geogràfic dels clímax ecològics; i no només és important pel valor intrínsec de les espècies amenaçades, sinó pel dèbil equilibri de la biosfera on nosaltres vivim. Relacionat amb aquest equilibri hi ha el que es diu efecte llindar: així com si una pèrdua d'un excés de biodiversitat podria provocar plagues que acceleressin l'extinció, un augment de temperatura podria provocar efectes físics -com ara l'alliberament a l'atmosfera del CO2 dissolt als oceans- que accelerés i descontrolés l'escalfament.

Però a l'altra banda de la balança, i per tant tapant els ulls a les evidències d'aquestes amenaces hi ha la nostra dependència als combustibles fòssils. Sobretot en el transport, tot i que és molt important actualment en l'alimentació, i que encara no ens hem independitzat -amb estalvi i energies renovables- en la generació d'electricitat. Resulta curiós que aquesta opció als combustibles fòssils és doblement suïcida: per una banda hi ha els efectes de contaminació explicats abans; però per altra banda hi ha l'efecte de recursos limitats que estan arribant a les seves fronteres -en el cas del carbó hi ha més marge però no tant si s'intenta fer servir per substituir el petroli, la opció Cianur "Cn" (essent la “N” les nuclears, una altra opció suïcida)-. Les generacions futures no només ens recriminaran el fet de no haver evitat el canvi climàtic, sinó el fet de no haver aprofitat els recursos energètics, encara ara disponibles, per a construir les alternatives necessàries per a la sostenibilitat.

(http://elclimanoestaenvenda.wordpress.com/presentacio-de-la-publicacio-c...)

Som lo que sembrem; 1p (Amunt) Realitzada una primera revisió ortogràfica

Trobada de “Som lo que sembrem” a Bellpuig

El dissabte 28 de novembre de 2009, alguns membres de l'Hortet vam participar a la trobada que Som lo que Sembrem (SLQS) va organitzar a Bellpuig (Urgell), baix el lema: “Salut, democràcia i bons aliments, de Som lo que Sembrem a la societat catalana”. La Plataforma Som lo que Sembrem, ara reconvertida en associació, ha estat la impulsora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a una Catalunya lliure de transgènics.^{1 2}

Els quatre membres del nostre col·lectiu que ens vam acostar fins a la plana d'Urgell vam anar-hi amb l'objectiu de retornar part de la collida del blat de moro ecològic que ens havia entregat mesos abans l'Alexis Inglada, un pagès ecològic de Lleida i portaveu de SLQS, que ens havia entregat en forma de planter a la Fira de la Terra de Barcelona.

A la jornada, vam poder conèixer de primera mà l'estat actual de Som lo que sembrem i les perspectives de futur de la recent creada associació. Al matí, després d'un bon aperitiu ecològic amb producte locals, vam gaudir d'un passi de vídeo que reflecteix el procés de tota la ILP. Al mateix Teatre Armengol de Bellpuig, en acabar el vídeo, va fer-se un petit col·loqui amb la intervenció d'algunes de les persones destacades que formen o donen suport a SLQS.

El migdia va ser hora per a la distensió i per omplir l'estómac. Els Kassolaris del Sió ens van rebre a les portes del castell de Bellpuig on hi havien preparat un suculent dinar popular agroecològic en honor al lema esgrimit per SLQS: Salut, democràcia i bons aliments. Va haver-hi dos menús entre els quals escollir: un vegetarià i un segon amb carn.

La tarda i el vespre va ser moment pel joc, l'oci i la cultura popular. Havent dinat, a l'esplanada del castell, ens esperaven un conjunt de jocs recreatius que van provocar els somriures de la canalla i dels més grans. Posteriorment, al mateix castell, vam poder gaudir de l'obra de teatre “La transgènica tragicomèdia de les verdures”. Una obra molt didàctica i divertida destinada a introduir la problemàtica dels transgènics i el model agroalimentari actual al públic en general, però sobretot a l'infantil.

Aquí es va acabar la participació dels membres de l'Hortet a la jornada. Tanmateix, aquesta va seguir amb l'actuació de dimonis, un concert i una projecció de cinema, la qual clogué la jornada.

Els assistents a la trobada de SLQS valorem positivament la trobada. Va estar molt ben organitzada i oberta a tots els públics. L'ambient de cordialitat, conscienciació i compromís va ser molt gratificant, sobretot per aquelles persones que només hem col·laborat puntualment en la campanya de la ILP. Això ens dóna forces i energies per seguir treballant en el nostre dia a dia.

Més informació a: http://www.somloquesembrem.org

Receptes; 3p (Amunt) Realitzada una primera revisió ortogràfica

SEITÀ

• Ingredients

  • 1 bossa de gluten de blat (350g)

  • ½ got de pa rallat

  • 1 got i ½ d'aigua

  • 3 pastilles de caldo vegetal (o fer el caldo casolà)

  • ½ tassa de salsa de soja

  • 1 ceba

  • 1 pebrot

  • 2 grills d'all

  • sal

     

• Preparació

  • En primer lloc ja posarem una olla gran plena d'aigua suficient per a cobrir les boles finals a bullir per després coure la massa.

  • Es barreja en un recipient el gluten i el pa rallat amb una mica de sal.

  • Per una altra banda posem a bullir el got i mig d'aigua per desfer 2 de les 3 pastilles de caldo vegetal (o la quantitat equivalent de caldo casolà)

  • Quan estiguin dissoltes, apaguem el foc i posem la salsa de soja.

  • Deixem refredar tot fins que estigui temprat i es pugui manipular amb les mans.

  • Llavors afegirem l'aigua a la barreja de gluten i pa rallat.

  • Amassarem fins que vegem la textura adient (esponjosa) i anirem fent les pilotes de seità (amb aquestes quantitats en surten entre 3 i 4).

  • En l'aigua de l'olla gran hi posarem les boles, la ceba i el pebrot trossejats i la pastilla de caldo vegetal, i ho deixarem bullir entre 30 i 40 minuts

  • Una altra opció és fer amb el pebrot i la ceba un sofregit, triturar-lo, i afegir-lo a la massa abans d'amassar-lo per tal de que quedi integrat a les pilotes.

  • Cal afegir que la ceba i el pebrot és opcional, i sempre es pot canviar per un altre amanit al gust, com per exemple una picada d'all i julivert.

Púding de carbassa

Entrevista; 2p (Amunt) Realitzada una primera revisió ortogràfica

Entrevista a Enric Tello.

Enric Tello treballa a la UB, és historiador ambiental i actualment director del Departament d'Història i Institucions Econòmiques a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. És soci d'Ecologistes en Acció de Catalunya, i també de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua entre d'altres.

En quins projectes investigueu relacionats amb la sostenibilitat?

El nostre grup de recerca està format per historiadors econòmics i ambientals, economistes ecològics, enginyers agrònoms interessats per l'agroecologia, i ecòlegs del paisatge. Tractem d'entendre la relació entre les usos humans de l'energia i el territori, estudiant la transformació històrica de la seva relació, i tractant de mesurar-la i modelitzar-la. Partim de la hipòtesi que els usos humans de l'energia, i els materials que movem amb ella per mantenir el nostre metabolisme social amb la natura, han estat i són la força motriu més important dels canvis que experimenta el territori amb la seva humanització, i per tant de la transformació del paisatge de la que se'n deriven efectes molt importants per al seu bon o mal funcionament ecològic (per exemple, la biodiversitat que pot acollir i mantenir).

No tota la pertorbació exercida per l'energia externa que les societats humanes mouen al territori té un efecte negatiu per al funcionament ecològic del paisatge i la seva biodiversitat. Per exemple, llaurar, sembrar, segar i batre un camp de blat suposa una injecció d'energia que sens dubte transforma el territori i crea un determinat paisatge cultural. Però nosaltres estem comprovant que els paisatges agraris del passat eren força bons per a la biodiversitat, fins i tot millors en ocasions que un paisatge "intocat" per l'acció humana. És més, analitzant per què l'agricultura i la ramaderia del passat (que eren "ecològiques" per necessitat) eren molt més eficients energèticament que els sistemes agraris posteriors a la mal anomenada "revolució verda", hem comprovat que la clau de la seva eficiència energètica raïa en bona mida en la seva "eficiència territorial" o paisatgística.

Ens motiva molt a seguir estudiant aquest nexe entre energia i territori des de la perspectiva del metabolisme social, perquè la fi de la llarga era del petroli barat obligarà a recol·locar al territori proper moltes coses que estaven fora de la nostra vista en un món globalitzat i basat en l'energia fòssil. De fet ja ho ha començat a fer, i això ens exigirà recuperar la virtut perduda d'aquella "eficiència territorial" si no volem que -per exemple- el desplegament de les energies renovables entri en conflicte amb la preservació de la biodiversitat, etc. Això val per al espais agro-forestals que segueixen ocupant la immensa majoria del territori (més del 85% a Catalunya, o a tota la Unió Europea), i també per a les ciutats i els sistemes urbano-industrials.

Perquè creus que ens costa tant comprometre'ns (a nivell de països) per reduir les emissions que provoquen canvi climàtic?

El camí cap a un desenvolupament humà realment sostenible (no la mera retòrica sostenibilista) comporta canvis molt profunds, que els nostres líders empresarials i la gran majoria dels polítics no semblen gens disposats a emprendre. És cert que fins i tot com a mera roda de recanvi per sortir de la darrera "gran" crisi financera i econòmica es comença a sentir parlar de noves "inversions verdes" per part d'aquesta mena de gent. Però el fet ras i curt és que som en una situació d'excés d'estalvi (i especulació rampant), que vol dir manca d'inversions productives que s'encaminin cap aquest nou model que alguns anomenen una "tercera revolució industrial verda". Per què s'especula tant i s'inverteix tan poc en resoldre les necessitats reals de la gent? I per què la gran majoria de les inversions reals van cap a la Xina o altres països "emergents" on simplement estan desplegant el mateix model tecnològic i de consum de la segona revolució industrial, basada en els combustibles fòssils que als països més desenvolupats ja està del tot exhaurida? És una pregunta ben simple que m'inquieta molt. La meva impressió és que els inversors capitalistes "normals" fugen de les inversions "verdes" de veritat justament perquè tendeixen a crear massa llocs de treball, i a reforçar lligams de poder local que farien avançar l'autonomia i la democratització econòmica. Dit altrament, hi ha un conflicte entre la lògica del benefici capitalista i les grans possibilitats econòmiques que rauen dormides a les energies renovables, l'agroecologia, la producció industrial neta, els nous models de ciutat més sostenibles, els transports col·lectius, etc. Podrien generar molts llocs de treball, però a ells no els interessen justament per això. Si estic en el cert en aquesta apreciació, això vol dir que necessitem una nova forma d'economia social capaç de prendre el relleu i d'avançar cap un altre model més sostenible. Mentre sigui la mateixa gent que ens ha dut a aquest amuntegament de crisis diverses la que controli el comandament a distància, dubto molt que s'avanci realment cap a la sostenibilitat al ritme que ho exigeixen situacions com, per exemple, el canvi climàtic.

Aquest agost l'economista en cap de l'Agència Internacional de l'Energia va declarar que l'any que ve hi haurà tensions entre l'oferta i la demanda de petroli i que a partir del 2020 baixarà la capacitat extractiva de petroli. Estem preparats per afrontar el zenit del petroli?

No crec en efecte que s'estigui gaire preparat. Veus d'alerta n'hi ha hagut moltes, i des de fa molt temps. És cert que el que fa poc només ho dèiem alguns ecologistes radicals ara es comença a sentir dir-ho fins i tot als organismes més oficials. Però això només vol dir que la realitat és la més tossuda, i que amb el seu ajut anem guanyant la batalla del problema. No hem guanyat encara la batalla de les solucions.

Que necessita el sistema econòmic imperant, el capitalisme, per afrontar el peak-oil? Trobarà una tecnologia que li traurà del foc? Es refundarà? És possible?

Tot i que hi ha un munt de possibilitats tecnològiques de millorar l'eficiència energètica i material del nostre metabolisme social, el problema és que acostumen a implicar un desplaçament entre energia exosomàtica i treball humà, que per primera vegada en varis segles sembla anar en sentit contrari a l'habitual als darrers segles: produir cada unitat de producte o servei amb més treball humà i menys energia externa (fins i tot si és renovable), que també vol dir molt menys transport. En certa mida, amb el territori passa el mateix: en necessitarem més, perquè les fonts d'energia fòssil que eren al subsòl caldrà situar-les de nou al sòl, a plena llum del dia i on bufa el vent. Això pot significar un veritable atzucac pel creixement econòmic tal com s'ha entès i mesurat convencionalment, i com s'ha associat fins ara al desenvolupament del capitalisme. Resulta irònic que els qui semblen més ben preparats per fer aquest canvi, que vol dir treballar més, siguin els mateixos asiàtics que estan avançant -de moment- seguint les pautes de la segona revolució industrial bruta i no d'una tercera revolució industrial "neta" i solar.

El capitalisme ha canviat de trajectòria vàries vegades, i no es pot descartar que ho torni a fer. Però de la mateixa manera que l'anomenat "estat social" o "del benestar" només es va obrir camí mercès a moltes lluites socials, després de la Gran Depressió i les grans esperances democràtiques albirades (i traïdes) per la victòria sobre la barbàrie nazi i feixista, dubto molt que un nou "keynesianisme verd" (que és teòricament pensable, i ha estat ja pensat i proposat per gent com Amory Lovins, Jeremy Rifkin, etc.) pugui arribar a fer-se realitat sense una altra nova onada de grans lluites socials. Aquest canvi, o el fan els pobles i les comunitats o no es farà.

El moviment del decreixement denúncia que els bancs creen els diners en base als préstecs. Són tots els bancs, o només la FED, el Banc Central i algun organisme internacional? O cap?

Això és així des de la generalització del diner bancari amb el desenvolupament del capitalisme al segle XIX. La novetat són, en tot cas, els anomenats derivats financers que permeten crear diner a través del deute no només als bancs sinó també a les grans empreses multinacionals a través del bescanvi d'accions, etc. El barroquisme financer que ens ha dut a aquesta Gran Recessió exigeix pensar, en efecte, de soca-rel el sistema financer com a tal. Ara bé, cal no perdre de vista que tot això ha estat conseqüència de l'excés d'estalvi en mans dels rics que deriva de a) l'augment de les desigualtats, i b) la fugida d'estudi dels inversors que (a banda de fer-ho als països "emergents" més endarrerits) en lloc d'invertir en coses que resolguin els problemes de la gent cerquen col·locar els seus estalvis en aquestes muntanyes de paper cada vegada més barroques i fràgils.

És possible sortir d'aquest model centralitzat de creació de capital? (el vídeo "money as debt" planteja un model on els diners es generarien per a funcionar i en base a la riquesa real).

En aquest aspecte, com en altres, penso que el moviment pel canvi de model hauria de combinar el que Hirschman en diu "la veu" (la protesta) amb "la sortida". Treure els nostres propis petits estalvis, i posar-los en banques ètiques o cooperatives que siguin més controlables democràticament i de fiar, ajudaria molt. La darrera crisi financera ens ha mostrat fins a quin punt el sistema s'aguanta perquè creiem en ell (o actuem com si hi creguéssim), i fins a quin punt és vulnerable a la pèrdua generalitzada de la confiança.

Quan més es posi en evidència la incapacitat de les altes esferes actuals per treure la Humanitat del carreró sense sortida on ens han ficat, més important em sembla combinar la protesta amb la proposta pràctica de començar a fer les coses d'una altra manera. Començar a viure (treballar, consumir, moure'ns, menjar i relacionar-nos) d'una altra manera. Hauríem de començar a fer córrer aquesta consigna: " Anem-nos-en! Deixem-los sols!" Comencem a demostrar que un altre món no només és possible, sinó que pot començar a funcionar encara que sigui a petita escala, encara que no sigui perfecte d'entrada i suposi un munt de problemes irresolts que caldrà encarar. Però si ells no volen, o no poden, nosaltres si. Nosaltres podem.

Slow food; 1p (Amunt) Realitzada una primera revisió ortogràfica

Per veure les fotos possibles anar a aquest enllaç.

Terra Madre dels Joves Europeus

Tours, França 2009

Es pot sentir plaer pel gust mentre es combaten col·lectivament les agroindústries? Segons Slow Food sí. Aquesta és una associació ecogastronòmica nascuda el 1989 per combatre el fast food i el fast life, per mantenir vives les tradicions gastronòmiques locals, revaloritzar la vida agrícola i els productors, per conscienciar-nos dels circuits alimentaris actuals i les seves conseqüències per a la natura i els les persones, però també per a ser conscients del plaer de menjar bé.

Del 27 al 30 de novembre el municipi francès de Tours va acollir la primera edició del Terra Madre dels Joves Europeus, organitzada per Slow Food. La premissa era formar una xarxa entre els més de 350 joves europeus assistents, conèixer quins projectes hi ha engegats arreu d'Europa i debatre sobre els temes relacionats amb les realitats i dificultats del món de l'alimentació avui en dia.

En els diferents seminaris duts a terme es van plantejar temes relacionats amb la tornada els joves al camp, la millora de la restauració col·lectiva, la transmissió intergeneracional de coneixements tradicionals o formes alternatives de distribuir aliments. I com que del que es tractava era d'intervenir i compartir, no es pot dir que al final s'extraguessin unes conclusions unànimes, encara que sí que es va generar un sentiment i una crítica compartits. Una crítica vers la nostra forma actual de produir i consumir tan irresponsable i de menjar tan desequilibrada. I un profund sentiment de respecte a la Terra, a la biodiversitat i a tots i cadascun dels  seus habitants vegetals, animals i humans.

El darrer dia també ens van oferir l'oportunitat de fer preguntes i exposar la nostra visió del sistema agrícola i alimentari actual a diversos representants polítics de les institucions europees. Sembla que el tema de l'agroecologia esta en boga a tota Europa i fins i tot alguns polítics s'ho prenen seriosament. Encara que potser no ens hauríem de fer gaires il·lusions, perquè desprès de sentir el típic i tòpic comentari de "el que cal es pensar es en desenvolupar sistemes per a produir molt mes del que es fa ara o si no deixarem morir de gana a mil milions de persones", em penso que hi ha qui no ha entès que gran part del problema prové d'una pèssima distribució de recursos.

Però Terra Madre no es va quedar només en paraules o intencions. També hi va haver estones de distensió i l'oportunitat de delectar els nostres sentits amb el deliciós sopar que va preparar Bernard Charret . En aquesta ocasió no hi va faltar la musica en directe, el bon vi sense sulfits i la bon menjar, ni tan sols les intervencions dels mateixos productors per explicar-nos els trets mes destacats d'allò que menjàvem. I tot això emmarcat en un context immillorable: el Château de la Bourdaisiere, on el seu propietari ha recuperat mes de 650 varietats de tomàquets diferents. En definitiva, tota una mostra pràctica del que representa viure d'una forma slow.

Per a més informació: www.slowfood.com i www.eurogusto.org

Olga Nuevo Roa

Cistell-bio de la uab; 1p (Amunt)