Ja ha sortit la Mala Herba 5!

Aquí us deixem l'enllaç perquè us la pugueu descarregar:

http://www.hortet.cat/butlleti/LaMalaHerba5.pdf

Que la gaudiu!

La Mala Herba 5

Portada 1p

Editorial ½ p

Habitatge estudiantil autogestionat (Anna) 2p

3a Repera (Miquel) ½ p

ASAC (Miquel) ½ p

La Talaia, un espai per compartir (Pau) ½ p

Arròs transgènic (Albert i Aleix) 1p

Calendari tasques hort (Ramon) 4p

Compreses reutilitzables (Mònica) 2p

Cervesa artesana (Albert, Víctor, Shaggy) 1-2p

Assecador solar (Ramon) 1-2p

Entrevista (Pau) 2p

Portada (amunt)

Editorial (amunt)

Habitatge estudiantil autogestionat (Anna) (amunt)   Ortografia revisada

L'experiència de El Hogar, residència estudiantil autogestionada a l'Uruguai

La cessió de la gestió d'habitatges estudiantils universitaris a empreses privades és un fet habitual i generalitzat, com tants d'altres serveis que podrien ser públics. Tanmateix, a la Facultat d'Agronomia de la Universitat de la República d'Uruguai (UnRU) hi ha una experiència força diferent i interessant de conèixer.

El Hogar és un habitatge amb capacitat per unes 20 persones, destinat als estudiants i situat al costat de la facultat, en un barri dels afores de Montevideo i distant dels altres departaments universitaris. És propietat de la universitat (pública), i posseeix també uns terrenys al voltant que són aptes per al cultiu d'horta i secà.

D'altra banda, alguns estudiants de la facultat estan organitzats en una assemblea d'estudiants que s'anomena AEA (Asemblea de Estudiantes de Agronomía). Malgrat l'efervescència dels seus membres, característica de qualsevol moviment estudiantil, l'AEA ha aconseguit una constància i una estabilitat que l'ha fet guanyar credibilitat tant davant del món universitari com dels moviments socials, més enllà de l'àmbit juvenil. Entre els principis ideològics bàsics de l'assemblea, hi consten la oposició al model agroexportador pel qual es caracteritza el país (amb grans monocultius de soja i plantacions d'eucaliptus controlades per grans empreses de capital estranger), i la construcció i difusió d'un model agrícola alternatiu, basat en els principis de l'agroecologia.

Des de ja fa uns anys, l'AEA va aconseguir que la universitat cedís a l'assemblea la gestió de El Hogar, per tal que l'habitatge dels estudiants que venen de fora es convertís en un servei públic i, alhora, aprofitar la convivència per construir un projecte pràctic d'autosuficiència i vida en comunitat.

El Hogar compta amb producció d'horta per a l'autoabastiment i petites experiències de secà, que de moment serveixen per la multiplicació de llavors autòctones del seu banc de llavors. Els residus de cuina s'aprofiten per fer compostatge per l'hort, i en un futur hi ha el projecte d'afegir gallines al cicle. Com que tots aquests processos els controla la pròpia assemblea de El Hogar, per on passen molts estudiants, el projecte té un potencial formatiu pràctic molt important.

Les tasques s'organitzen amb un sistema de torns obligatoris pel que fa a la neteja i manteniment de la casa, i jornades de treball voluntàries per la feina d'horta. No tothom en participa, però les hores de treball totals que s'hi dediquen són suficients per a l'autoabastiment hortícola del grup. Les despeses d'aigua i energia que té l'habitatge les assumeix la universitat, i després hi ha un pot comú d'aportació simbòlica (mensual i igual per tothom) que serveix per afrontar les despeses esporàdiques i de manteniment que puguin sorgir, gestionat també per l'assemblea. Aquest pot comú és l'única despesa monetària que tenen els habitants de El Hogar en concepte d'habitatge.

L'assemblea, independent de l'AEA (actualment no tots els habitants de El Hogar formen part de l'AEA), es reuneix amb una freqüència setmanal, i a més de gestionar el funcionament de l'habitatge també decideix, juntament amb les instàncies de la universitat, quins estudiants hi aniran a viure. Els criteris generals els estableix la universitat (condicions econòmiques familiars, rendiment en els estudis, etc.), però des de l'AEA s'està treballant per incloure'n també d'altres, com compromís i dedicació amb el projecte col•lectiu.

L'Hogar és un espai de treball i formació constants que, a la Facultat d'Agronomia, representa un contrapès importantíssim a la ideologia d'entre línies que majoritàriament es transmet a les aules camuflada d'educació, totalment al servei de l'agronegoci i al model capitalista agroexportador. És una gran oportunitat per tots els estudiants que hi passen i, malgrat que encara té molt de camí per recórrer, una experiència digna de reproduir-se en altres llocs. O és que preferim "Vila Universitària S.A."?

3a Repera (Miquel) (amunt)      Ortografia revisada

Els dies 10 i 11 d'abril al petit poble de Tarroja de Segarra ens vam trobar consumidores i pageses del món de l'agroecologia al voltant de les terceres jornades de la Segarra. La Repera es va pensar inicialment en dues jornades per a posar sobre la taula els debats necessaris deguts al creixement d'aquest moviment; però l'assemblea organitzadora va decidir continuar organitzant jornades i altres activitats. D'aquesta manera estem recuperant la maca tradició de la Xarxa Agroecològica de fer una trobada anual que es va deixar de fer al 2006.
Dels continguts de la jornada cal destacar sobretot el fet que s'hagin posat pels propis participants. Cadascú posa un ingredient a aquesta sopa de pedres, fent que el plat resulti deliciós. I dels resultats cal també destacar que la majoria que hem estat als diferents tallers teníem ganes de continuar fent feina durant el curs en aspectes concrets per anar avançant i trobar-nos l'any següent amb els deures fets. Ja ha sortit un grup de treball per a organitzar un material de difusió que ajudi a les cooperatives de consumidores a sensibilitzar en els temes socials relacionats amb el seu model, dirigit tant als seus socis com als seus veïns. O un altre grupet per a promoure fires agroecològiques. Uns altres grups són per a coordinar els criteris del nostre consum o per a fer teatre social de temàtica agroecològica.

Asac amb la Sobirania Alimentària (Miquel) (amunt)  Ortografia revisada

Coincidint amb el primer número de la Mala Herba, es feia pública l'acta del "6o Foro de la Plataforma Rural, por un mundo rural vivo". El manifest concreta els eixos de treball de la plataforma i manifesta el compromís de seguir l'esperit de Nyeleni -on va fer una cimera mundial el sindicat més gran del món, Via Campesina, que va fer una crida a promoure la "Sobirania Alimentària" com a lema resum i alhora integrador de les lluites al camp.
Dos anys més tard, el compromís s'ha concretat en la creació de processos de coordinació a nivell regionals -el que s'anomenen Aliances per a la Sobirania Alimentàries dels Pobles, que a Catalunya està començant a tenir el nom d'ASAC-.
Les aliances no volen donar més feina, sinó coordinar esforços, integrar lluites, i recolzar el món rural. El web de l'Aliança, està pensat per a usuaris poc "informatitzats" -alianzasoberanialimentaria.org- i es pot convertir en una eina de "xarxa social" per als que treballem pel camp i pel dret dels pobles a tenir un menjar sa i bo -per a tothom-.
De la feina feta fins ara ressalta la setmana de lluita camperola; amb activitats descentralitzades arreu de Catalunya, i el decàleg que d'una manera còmica se'ns defineix com a actors de la Sobirania Alimentària.

La Talaia, un espai per compartir (Pau) (amunt)   Ortografia revisada

Un poble mort, una casa abandonada, 7 joves provinents de diferents situacions, i moltes ganes d'encetar un projecte d'habilitació de la casa i del seu entorn. Aquests són els ingredients que fan aparèixer La Talaia, una casa ocupada a Valldoreix - una zona residencial de Sant Cugat del Vallès - que ha nascut per fer canviar la concepció d'okupes que té bona part de la gent.
Aquesta casa, era buida des de feia temps, el seu propietari amb prou feines hi havia arribat a habitar, i la tenia sense cuidar només per especular-hi. A més, els ocupes han pogut contactar-hi i hi ha hagut tracte verbal de cessió de la casa.
Malgrat els problemes d'aigua, electricitat, rehabilitació de la casa (que estava en estat precari) i altres, deguts en part a no ser-ne propietaris, els joves tenen clar que volen aconseguir que aquest espai no sigui una casa més, sinó un lloc de trobada pels veïns com una mena de centre cívic obert a tothom (I això no és cap promesa, és un fet: A hores d'ara ja és el local d'un grup de teatre!)
La idea és poder-hi fer activitats, xerrades i tallers de temàtiques diverses, tot i que probablement es donarà prioritat a temes sobre el decreixement (que no deixen de ser molt i molt diversos) ja que part dels joves que hi viuen estant immersos dins la Xarxa pel Decreixement (més informació a www.decreixement.net).
Una altra de les particularitats de l'espai és l'hort que tot just està sembrat, i que també vol ser el protagonista de part de les activitats obertes al públic que s'hi faran. De fet, l'hort ha estat la manera de començar-se a entendre amb els veïns. Suposo que la idea és que esdevingui un hort comunitari - com el que faran a Terrassa aquest 22 de maig: http://plantemnos.wordpress.com - on la gent pugui entrar i compartir productes, llavors, i coneixements d'horticultura.
En definitiva, és un intent de reanimar l'esperit col·lectivista de gent que el té molt amagat ja que hi ha la tendència a no sortir de casa si no és dins del cotxe. Que tiri endavant!

Arròs transgènic (Albert i Aleix) (amunt)

Calendari tasques hort (Ramon) (amunt)

Compreses reutilitzables (Mònica) (amunt)       Ortografia revisada

Alternatives a les compreses i tampons d'un sol ús

de: Mònica G. Ferrero

Com moltes i molts de nosaltres hem anat sentint últimament, les compreses i tampons d'un sol ús ja no són la única opció que tenim les dones durant el període menstrual. Fa temps que existeixen altres alternatives que són molt útils i beneficioses per motius de salut, mediambientals i socials.

Perquè és necessari trobar alternatives a les compreses i tampons d'un sol ús?

Com la mateixa FDA (Food and Drug Administration) agència dels U.S diu en els seus informes, està demostrat que els tampons poden provocar certes reaccions: reacció del teixit vaginal, danys vaginals, infeccions per canvis en la microflora vaginal i el TSS (o síndrome del xoc tòxic) que depenent de la font es classifica com a més o menys freqüent. De vegades els tampons, tot i que siguin pràctics, no són la opció més sana.

Els motius ambientals no són pocs. Per a la fabricació de tampons s'utilitza cotó o una variant d'aquest raió, extret de plantacions que usen químics i que evidentment contaminen la terra i l'aigua així com la fibra que en resulta. Per eliminar la lignina, el component principal de la cel·lulosa emprada per fer l'interior de compreses i tampons, es procedeix a la cloració de les fibres, el que suposa més químics per al planeta i per a nosaltres. Per tant, la fabricació de compreses i tampons d'un sol ús suposa un consum continuat de cel·lulosa vegetal i de productes químics. A més, les compreses tenen un gran component plàstic, que és el que les fa impermeables, i són un derivat del petroli i un residu molt persistent en el medi que pot trigar entre desenes d'anys en descomposar-se.

Per altra banda, trobem les valuoses propietats de la sang menstrual: moltes cultures ho han usat per a regenerar teixits danyats aplicant sobre ferides com feien els maoris australians. Recentment s'ha comprovat científicament que la sang provinent de l'úter conté cèl·lules mares en abundància i s'està estudiant la utilitat mèdica per a la regeneració de teixits. També podem fer servir la sang menstrual amb tot el ferro que pot aportar per a la fracció orgànica dels residus o el compostador si en tenim.

Si mirem els vessant més social, veiem les grans corporacions que hi ha darrera de tot aquest material femení d'un sol ús. Han sabut en pocs anys (60 o 70) desbancar qualsevol mètode tradicional en "pos" del benefici continuat donat el consum que fem moltes dones, durant molt anys dels seus productes. Sovint, amb campanyes publicitàries que deixen un ampli forat entre com vivim les dones realment la menstruació i com ens la presenten.

I què podem fer? Doncs les Alternatives són cada cop més i més variades:

1. La opció potser més estesa és la de la copa menstrual o Mooncup, Divacup, Lunnette, Femmecup. Es tracta d'un recipient fet de silicona que es col·loca dintre de la vagina, cada 4 o 8h l'has de buidar, es renta amb una mica d'aigua i altre cop el pots utilitzar. Tan pràctic com un tampó, te'l pots endur de viatge, no ocupa espai. Té una vida de 10 anys i com a molt requereix bullir-lo abans i després de la menstruació per esterilitzar-lo.

2. Les compreses reutilitzables. Es tracta de compreses fetes de cotó, amb tela impermeable per a que no traspassi. L'interior està fet de tovallola que és el que absorbeix la sang que anem menstruant. Es renten primer en aigua freda (per a que no coaguli la sang), després a la rentadora i finalment s'assequen al sol perquè quedin ben blanques i llestes per usar de nou. Actualment hi ha una empresa espanyola que es dedica a fabricar-ne (Prymal). També hi ha la opció de fabricar-les un mateix a casa. Els patrons per fabricar-les a casa els podeu trobar penjats al web de l'hortet: www.hortet.cat.

3. Les esponges de mar fan la funció d'un tampó, amb l'avantatge que es renta i es poden tornar a usar. Són apropiades per quan el flux menstrual és moderat ja que s'omplen amb facilitat.

Per saber més d'aquestes opcions, com són, com funcionen i on adquirir-les he adjuntat unes adreces web de les quals la més útil és la primera (www.bebesecologicos.com). Es pot veure on són les botigues distribuïdores de tot aquestes alternatives reutilitzables. També es pot veure la fotografia, la descripció i el preu i hi ha la opció de comprar per Internet.

Com més dones utilitzem la copa menstrual o qualsevol de les possibilitats reutilitzables, menys compreses i menys tampons s'acumularan als abocadors fent malbé la Terra!

Cuidem-nos a nosaltres mateixes i cuidem-la!

http://www.bebesecologicos.com/ (on comprar material reutilitzable)

http://www.mooninsideyou.com/ (tràiler de la peli "Moon inside you")

http://www.wen.org.uk/ (associació de dones a UK)

http://www.rtve.es/television/20090817/isabel-coixet---50-anos-dela-mujer-cosa-hombres/289227.shtml (documental d'Isabel Coixet, 50 años de... La mujer: cosa de hombres)

Alguns llibres interessants!

Wild Genie, Alexandra Pope.

Mujeres que corren con los lobos, Clarissa Pinkola

Las diosas de cada mujer: una nueva psicología femenina, Shinoda Bolen, Jean.

Cervesa artesana (Albert, Víctor, Shaggy) (amunt)    Ortografia revisada

Preparació de Birra

Ingredients:
Cereal
Aigua
Llevat
Lupus
Sucre

Preparació de la Malta

Primer de tot necessitem fer la malta, element essencial en la cervesa. Per fer la malta necessitem el cereal, l'ordi és el més típic. Llavors posem en remull els grans de cereal perquè puguin germinar, ja que quan germina conté unes substàncies proteiques anomenades amilases, i diastases. Aquestes transformen el midó dels grans en maltosa, això es fa perquè el midó no es assimilable pel llevat.

Un cop ha germinat s'assecarà el cereal, aquest és un pas molt important ja que depenent de com sigui l'assecat, si a temperatures altes, o a temperatures baixes, tindrà un sabor o un altre. Contra més altes siguin les temperatures més fosca serà la cervesa i tindrà uns sabors més tostats.

Mòlta

Per separar els grans de les seves cobertes utilitzem dos rotllos cilíndrics.

Macerat

Es barreja la malta amb aigua calenta, el seu objectiu és convertir el midó en sucres (maltosa). Aquest procés el fan les amilases presents en la malta. Perquè es produeixi aquest procés com realment vols necessita que estiguin a una temperatura i a un PH concret. La majoria de macerats es fan a 65ºC i a un PH de 5,2 durant dos hores. Passat el temps estimat es separa la part sòlida de la líquida. La líquida és rica en sucres fermentables i de sabor dolç, aquesta és la part que ens interessa, el most. La part sòlida la reguem una mica per poder salvar les parts restants del most, llavors ja no ens servirà més la part sòlida.

Coacció del most

Un cop tenim el most el fem bullir per afegir-li lupus, i si es vol una mica de sucre. Mentrestant esta bullint es van solubilitzant les resines d'aquest, donant-li a la futura cervesa el seu sabor amarg, i la seva fragància. Passat 90 min parem de bullir el most, i el filtrem per separar les restes de lupus sobrant. Llavors es refredarà el most fins a 25ºC, per després afegir-li el llevat, i fer al fermentació. En aquest moment és imprescindible que tot el material que entri en contacte amb el most estigui ben esterilitzat ja que el most esta en condicions ideals pels bacteris.

Fermentació

S'afegeix el llevat, tot i que la fermentació ha de ser en medi anòxic, primer de tot es deixa una mica d'O2 perquè el llevat pugui reproduir-se bé. Un cop s'hagi consumit l'oxigen i hi hagi suficient llevat començarà la fermentació produint alcohol. La temperatura i el tipus de llevat influiran molt en el tipus de cervesa que es vulgui fer.

En la primera fermentació hi ha un gran nombre de llevats a causa de l'abundància de nutrients, això es pot veure perquè hi ha molta espuma blanca. Quan els sucres ja estan consumits el llevats es van dipositant al fons del fermentador. En aquest moment passem la cervesa a un altre envàs ja que el llevat que ha precipitat pot donar uns sabors desagradables a la cervesa. La segona fermentació es fa a temperatures més fredes, a 12ºC per les cerveses ale tarden una setmana i a 4ºC per les cerveses large, aquestes estan varis mesos.

Ara ja tenim la cervesa , però té poc gas, per això l'emmagatzemem en ampolles o barrils perquè estiguin tancats hermèticament. Durant l'emmagatzematge el llevat restant acabarà de fermentar la resta de sucres produint gas(CO2). Ja tenim una cervesa artesanal, i si utilitzem productes ecològic serà una cervesa boníssima.

Bibliografia
http://www.cerveart.com/web/

Assecador solar (Ramon) (amunt)

Entrevista (Pau) (amunt)