Wiki col.labora-tiu! Llibret Taronja del Decreixement

El Llibret Taronja del Decreixement és una eina per informar o clarificar de que és el Decreixement i donar exemples .

Per completar la difusió del decreixement, es propossa un llibret, que pot anar incluit en el DVD de Tot Sobre la Marxa (Català de moment), o per separat i a on figuren aspectes de la Marxa, com algunes cròniques, i de La Marxa a la Xarxa; un llistat de colectius, xarxes, cooperatives, centres de  producció i demés experiencies de tot caire i de tota Catalunya fruit de la Marxa i de la Trobada de MMSS, una explicacio del que es el decreixement, etc...

Impressio del llibret
De 12x16.5 cm
tapes e interior a tot color en paper estucat de 125 gr.
64pag

Les croniques; escolliu-ne les que us semblen les millors o més representatives, les altres burreu-les. I el texte, també el podeu reduir, i proposar-ne d'altres. També intentarem incluir experiencies i xarxes derivades de la Trobada, pero per aixo necessito ajuda. Merci

Cróniques, 

La Marxa ja ha començat i és a Sant Feliu
>Sant Feliu de Llobregat
11 Febrer, 2008

El diumenge 10 de febrer ha començat la marxa pel decreixement. El primer tram convocat expressament com a bicicletada interurbana, ha comptat amb la participació de més de mig centenar de ciclistes, la majoria dels quals han acompanyat la marxa fins a Sant Feliu de Llobregat, on s'ha fet una calçotada popular.

La bicicletada ha passat per Plaça de Sant Jaume, abans de passar per la carretera de Sants i sortir de Barcelona per la diagonal. Crits de Can vies es queda al barri (Sants) i No al Pla Caufec (Esplugues), són exemples d'alguns del llocs per on passat la marxa en el seu primer tram.
Entre els participants, membres de la coordinadora d'usuaris de la bici, que han reivindicat vies interurbanes per circular en bici.

La calçotada ha comptat amb més de 100 participants i ha servit per presentar l'assemblea popular de Sant Feliu, un espai comú de les entitats de Sant Feliu que neix de l'experiència de la coordinadora de la Petita, la festa major alternativa de Sant Feliu.

A la tarda les xerrades sobre la crisi energètica i el sistema financer han portat un debat interessant sobre com ens hem de preparar pels canvis que poden succeir al món i a Catalunya ben aviat. Demà els tallers serviran per aprofundir en el decreixement i en propostes concretes per començar a posar-lo en pràctica.

Ja hem passat per Collbató
>Collbató
13 Febrer, 2008

Hem estat dos dies a Collbató i ara enfilem el camí cap a Igualada.
L'estada a Collbató ha comptat amb una gran acollida de la gent activa del poble, vinculada a Salvem Montserrat, l'Assemblea de Joves de Collbató, la Coordinadora d'Entitats, entre d'altres...
Els debats han estat molt participatius i enriquidors amb presència de gent de totes les edats.

Gràcies per tot, Collbató!!

Deixem l'Anoia i fem cap al Penedès
>Capellades / Igualada
16 Febrer, 2008

Aquest dijous i divendres hem estat acollits per la gent de l'Anoia, en concret hem fet vida a l'Ateneu llibertari d'Igualada, un indret amb prop de cent anys d'història a les seves espatlles.

També hem conegut d'altres realitats de la comarca. El dijous vam fer una xerrada sobre la crisi energètica a la Biblioteca de Capellades, que va portar un interessant debat amb unes 30 persones i vam sopar amb gent dels col·lectius al Bar Jaç Roig, que és l'espai de trobada de joves i grans rebels de la vil·la. Així vam coincidir també amb gent de l'Assemblea de joves de Capellades, de la xarxa de col·lectius de l'Anoia, d'Endavant, de la Cup, etc....

Ens van explicar la lluita de la bassa de Capellades quan la gent del poble va aconseguir aturar el projecte insostenible de l'Ajuntament, que hauria impedit conèixer l'estat de l'aqüífer a través de la bassa.
El divendres al matí, vam anar a conèixer la lluita del poble d'Espelt , la zona més afectada pel Plà Director de la Conca d'Òdena, que preveu construir 4500 nous habitatges i que s'arribi a doblar els habitants de l'Anoia, amb municipis com Òdena, que el Plà preveu que es multipliquin de 3 mil a 40 mil habitants.

Al vespre, tallers a l'Ateneu Llibertari, amb participació de veïns i veïnes de diferents realitats urbanes i rurals de la comarca. Unes estones molt profitoses en que vam imaginar i pensar en com l'Anoia podria transitar cap el decreixement, en un dels tallers; i com ens podríem organitzar en un sistema econòmic autogestionat pels veïns i veïnes, en l'altre.

Gràcies per la rebuda i participació gent de l'Anoia, avui en una estona marxem cap el Penedès.

Falta

Vilafranca, una setmana de Re-voltes i cap al Garraf
>Vilafranca
17 Febrer, 2008

Aquest cap de setmana, la marxa pel decreixement, ha estat a Vilafranca del Penedès, on ha estat acollida per la Cup, Bosc-Verd, Endavant, l'Assemblea de Joves i gent de l'Assemblea Pagesa del Penedès, que ens ha acollit a casa seva.

Dissabte vam compartir la xerrada de la Crisi energètica i el vídeo sobre el diner com a deute, amb una participació alta i un debat molt rics i interessants, que ens complau que generessin interès. Al vespre, sopar a la Fornal i reflexions sobre el decreixement al Penedès.

Avui el dia ha estat més tranquil, i els tallers han començat més tard i amb menys participació. Tot i això el taller d'economia contrahegemònica ha funcionat molt bé. Per cert, disculpes a qui ha arribat més aviat a la plaça Santa Maria, i ha marxat perquè els organitzadors hem fet tard, prenem nota i esperem que no ens torni a passar.

Per cert en el tram d'Igualada a Vilafranca, vam parar a la zona de Mediona per trobar-nos amb pares i mares de l'Escola el Roure; una trobada curteta però enriquidora.

Més d'una setmana de Marxa pel decreixement i il·lusionades i il·lusionats, amb les 10 que ens queden, ens en anem al Garraf; demà a Ribes amb el GER.

Deixem el Garraf i comencem amb Tarragona
>Torredembarra
20 Febrer, 2008

Demà marxem a Torredembarra, dijous i divendres som a Tarragona i dissabte marxem per acampar davant de Vandellòs.
La gent dels col·lectius d'ambdós contrades, han preparat un bon reguitzell d'accions en que la gent de la marxa podrà participar.

Abans d'això, hem viscut aquests dies, xerrades i debats prou interessants a Ribes primer amb la gent del GER i de l'UM9, i després a Vilanova amb gent de l'associació APMA, de la Cup i de la Cooperativa de Consum entra d'altres, així com de nou amb gent del GER.

A més aquest matí hem visitat la granja escola cooperativa Cal Pere, a les afores de Ribes, on hem conegut un projecte que existeix gràcies a l'autoorganització popular i que compleix prou amb les idees del decreixement.

Demà doncs, de bon matí cap a Torredembarra.

Granja escola cooperativa Can Pere, CUP,
Entitat cultural i esportiva Ger,
UM9

Torredembarra, un dia ben aprofitat
>Tarragonès / Torredembarra
20 Febrer, 2008

Dimecres, hem estat a Torredembarra. Només un dia, però intens.

Al matí van col·laborar amb la plataforma salvem muntanyans, en un acció simbòlica de denúncia del pla muntanyans II que s'està tirant endavant de manera il·legal i posant en perill la integritat dels veïns donat que és una zona inundable. Per això vam passar aquesta zona ben equipats amb canoa, rems i ulleres de busseig....

A les 18.00 un petit cercavila amb tambors i gralles pel centre de la vila, va anunciar la presència de la marxa i tot seguit es van iniciar les xerrades. Després vam sopar i a continuació va discórrer un taller per com aplicar propostes de decreixement al Baix Gaià. Es va parlar del projecte de cooperativa de consum i sobretot de posar en marxa una xarxa d'intercanvi a nivell local. Finalment es va posar data per una propera reunió: El dimecres 5 de març a les 9 del vespre al Casal municipal.

El dia següent marxàvem de Torredembarra i arribàvem a Tarragona per la seva platja llarga...
Gepec-Torredembarra
Associació de joves del Baix Gaià

Dos dies d'accions i debat a Tarragona
>Tarragona
22 Febrer, 2008

Escrivim amb una mica de retard després d'haver estat un parell de dies sense accés a Internet.

El dijous i divendres van estar a Tarragona, on la gent del CSO La Colomera i de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, ens van rebre amb un calendari ple d'activitats i de ganes.

El dijous al migdia vam participar, amb la plataforma, en l'acció salvem la costa, del creixement; i vam poder fruir d'aquesta platja tan immensa que un cop més està en perill pels interessos dels especuladors i dels seus còmplices de les administracions públiques.

Després de xerrades al Casal Sageta de foc, vam sopar a la Colomera, amb una vintena de persones de per allà.

El divendres, xerrada-debat a la URV i dinar vegà davant del Mcdonals, on va venir la policia nacional, i es va emportar 3 persones per ser identificades a comissària sense més incidents.

A continuació una ruta en bicicleta pels punts calents de la ciutat, on els i les joves de La Colomera, havien preparat tot un seguit de pancartes i textos per desplegar i informar.

La Colomera és un centre social jove i amb molta energia, que s'enfronta a un judici ja pel 4 de març, però com ells mateixos diuen per més que puguin desallotjar el seu primer espai físic, no desallotjaran a la Colomera, que continuarà amb un munt de projectes en marxa.
Els tallers del vespre, amb una bona participació, van contribuir potser a agafar idees per a nous projectes i estratègies en la línea del decreixement i l'autogestió.

L'estada va culminar amb un petit concert amb la participació de Nomada la Ghana, grup del que forma part un membre de Temps de Re-voltes.

Dissabte al matí del Balcó del Mediterrani i cap a Vandellòs.

Salvem la Platja Llarga
CSO La Colomera
Tarragona, Patrimoni per la Pau / La Colomera
El Saler

A Vinaròs ens ha costat arribar i també marxar
>Vinaròs
25 Febrer, 2008 - 23:00

Ahir diumenge varem viure una de les etapes més dures d'aquesta marxa ciclista. Tot i ser prou plana, els km de distància, 70 km; que ja estaven previstos, es van ajuntar amb alguns imprevistos, especialment la pluja que va posar ben difícil els darrers 20 km dels ciclistes, que arribaven passades les 20, de nit i xops.

Tot i així la calorosa rebuda va facilitar l'adaptació i les xerrades es van poder fer amb normalitat.
La trobada amb la gent de Vinaròs, vinculades a l'associació Aplec del Sènia, al Casal popular del Sènia i a la Plataforma contra el Projecte Castor, ha discorregut amb debats molt rics que ens han servit per conèixer la crua realitat urbanística i social de Vinaròs, però també les motivacions dels que lluiten per transformar-la.
Així com aprofundir en la crisi energètica i econòmica que s'apropa.

El segon dia, el taller de decreixement a nivell municipal, ha servit com a pluja d'idees per proposar passos decreixentistes en els àmbits del transport, l'urbanisme, l'habitatge, l'agricultura, la pesca i el consum. Alguns quedaran com idees que necessitaran sinèrgies àmplies per turca endavant, d'altres potser seran una realitat a curt o mitjà termini.

Les ganes de xerrar, ens han fet acabar tard, però demà el matí, hem de partir cap a Tortosa, una etapa mitja-llarga, amb lleugera pujada.

Molta sort i fins aviat, gent del Sènia!!

Aplec del Sènia
Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia

Bona acollida del Decreixement a Tortosa
>Tortosa / Baix Ebre
26 Febrer, 2008

Dilluns al migdia varem arribar a Tortosa i gent pertanyent al Casal Panxampla i la cooperativa la vianda, ens va rebre amb una hospitalitat d'agrair. Es tracta d'un parell de projectes joves i molt engrescadores.
El recorregut des de Vinaròs havia estat tranquil i sense incidències; comentem això sí, una parada a Alcanar, per entrevistar a un membre del Projecte Castor.

El dilluns al vespre transcorregué la xerrada sobre la crisi energètica i taller de decreixement a nivell de Tortosa i pobles propers. Una bona participació de gent i moltes idees en el taller en que es van posar de manifest les possibilitats que té la zona per afrontar el decreixement, doncs l'expansió urbanística s'ha controlat i hi ha prous terres aptes pel cultiu, tot i que actualment moltes estan abandonades. El transport i l'energia també aparegueren com a temes claus en el procés de transició cap el decreixement.

Dimarts, un dia amb força activitat. Pel matí, vam compartir un parell d'estones amb nens i nenes de primària i nois i noies de batxillerat. Les dinàmiques van sortir prou actives i amb una bona participació dels joves. Per la tarda una xula bicicletada pel decreixement a Tortosa, Jesús i Roquetes, que va donar ganes de repetir-la més endavant. En el pont per sobre de l'Ebre es va fer un parlament que va culminar l'acte

Més tard, el vídeo sobre el sistema financer i el taller d'economia contrahegemònica, celebrats com el dia anterior a la Casa de l'aigua, van servir per posar fi als dos dies d'activitat a Tortosa, dies en que el decreixement ha trobat el seu espai a les terres de l'Ebre.

El dia següent Via Verda i cap a la Terra alta.

Obre't Ebre - Riet Vell
Col·lectiu Panxample
Salvem la mar del Ebre

A la Terra Alta, interessants debats a mig camí del Decreixement

>Corbera d'Ebre / Horta de Sant Joan
Terra Alta
29 Febrer, 2008

La via verda es un camí per bicis que des de la Guerra i fins els 70, s'utilitzava per trens de mercaderies, amb la qual cosa les bicis disposen d'un camí planer, sense baixades i amb una pujada constant però molt lleugera per desplaçar-se entre el baix Ebre, la terra alta i més enllà.

De Tortosa a Horta de Sant Joan vam tenir uns 50 km, que es van fer de forma planera gràcies a aquesta magnifica pista. A l'arribada ens esperaven a l'antiga estació del carrilet amb una pancarta ben xula:

Horta de Sant Joan, és un poble que conserva molt del que reivindiquem amb la proposta del decreixement. No hi ha supermercats, no ha patit creixement urbanístic, no hi ha fins ara grans infraestructures energètiques o logístiques. Aquestes característiques són força comuns a la Terra Alta, una de les comarques més abandonades de Catalunya, per part de les administracions, realitat que es podria convertir en avantatge en una situació de baixa disponibilitat energètica.

En el Taller de decreixement a nivell local, entre les professions dels presents, hi havia fuster, ferrer, canyissaire, professions tradicionals que serà important que recuperin espais en el context futur.

Part de l'alimentació en canvi ve de fora, el transport principal és el cotxe i hi ha molt de debat sobre la producció d'energia, perquè es volen tirar endavant macroprojectes eòlics amb un volum molt i molt superior al necessari per autoabastir-se.

Una de les preocupacions principals que va sortir, fou l'individualisme imperant. Es van compartir idees sobre com recuperar la cooperació veïnal; en aquest sentit la idea de posar-la en pràctica entre els que ja hi estiguin interessats com és la cooperativa de consum, va semblar un camí exemplar per recuperar la llavors de la cooperació social i veïnal.

El divendres al matí, vam anar a veure lo Parot, una olivera amb 2000 anys d'història i després varem anar a plantar una nova olivereta a la serra on es volen plantar molins de vent, tot esperant que l'olivereta sigui respectada i pugui també arribar a ser bimil·lenària.
Després cap a Corbera d'Ebre on hem conegut les impressionants restes del poble vell, que va ser abatut a bombes en la Batalla de l'Ebre.

Més tard, la proposta d'economia alternativa va recavar una participació intensa fins a la matinada, que ens va aportar idees interessants per la proposta d'economia contrahegemònica, des d'una gent que habita unes terres més habituades a l'autogestió, perquè la globalització capitalista no hi ha arribat tant com a la majoria de Catalunya.

Cooperativa Empeltre
Plataforma en Defensa de la Terra Alta

La Marxa en el seu pas per la Ribera d'Ebre i pel Priorat a dos pobles ha parat
>La Serra d'Almos / La Torre de Fontaubella
Priorat
2 Març, 2008 - 21:00

Be, de parades en fem arreu on passem amb quatre cases, així s'aprofita el descans per fer el pregó de les activitats programades i de les frases (novetat del darrer cap de setmana) a través del megàfon de la furgoneta elèctrica.

Deixant el riu Ebre a les nostres esquenes vam pedalejar entre vinyes i oliveres, fins veure el bonic poble de La Serra d'Almos (Priorat d'esperit, legalment vinculat a Tivissa, Ribera d'Ebre).
Hi vam trobar persones que porten molts anys participant activament en lluites socials. La sensació que vam compartir és que ara són temps de canvis importants, i que cal que ens preparem cooperativament des de la gent dels pobles i la gent de la ciutat per que junts podrem fer realitat les alternatives que proposa el decreixement.

El Casal de la Societat va acollir la xerrada sobre crisi energètica, allà mateix vam poder xalar d'un soparet i tot seguit vam plantejar el taller "Decreixement a nivell local" que va anar acompanyat d'un interessant debat en que van participar gent relacionada amb la pagesia, l'educació ambiental, l'art,...

Per citar alguns dels projectes que es van plantejar podem recordar l'agricultura ecològica per avançar en el procés cap a l'autosuficiència en aliments o la recuperació de població per tal de dinamitzar la vida i economia del poble. Les relacions món rural-món urbà podria ser un dels temes ha tractar a la trobada del juliol a Cal Cases.

Una de les reivindicacions en que està La Serra d'Almos és que el poble sigui una Entitat Municipal Descentralitzada ( EMD) , per així administrar els recursos i prendre les decisions des de i per La Serra i no pas centralitzadament a Tivissa.

Des de fa un bon grapat d'anys que a La Serra d'Almos publiquen la revista Tartacó, on ens han convidat a publicar-hi un article sobre decreixement.

El matí del diumenge vam endinsar-nos a la comarca del PRIORAT , fins a arribar a la Torre de Fontaubella.

Torre de Fontaubella serà possiblement el poble més petit en el qual
s'aturarà la marxa. Amb poc més de 100 habitants censats, és un nucli on la consciència social hi és qualitativament present de manera
significativa.

El poble està al bell mig de la comarca del Priorat, una de les menys
valorades de Catalunya. Comarca on des de fa 5 o 6 mesos, s'ha creat el col·lectiu independentista del Priorat, amb presència en la majoria de pobles de la comarca, el qual s'ha encarregat de rebre la marxa i
d'escollir Torre de Fontaubella com el poble on realitzar les activitats.
A la tarda del diumenge, després de participar en una calçotada del
poble, vam passar el vídeo "Money as debt" amb la presència
intergeneracional de joves i grans, i després vam realitzar el taller
d'economia contrahegemònica, a través del qual vam compartir la proposta de posar en marxa un altre sistema socioeconòmic amb base local i autogestionari, el qual va despertat interès i motivació que esperem que culmini amb projectes futurs.

Candidatura de la Serra
Col·lectiu Independentista del Priorat

Uns dies a l'Alt Camp i a la Conca de Barberà
>Valls i Alcover
Alt camp
>Montblanc
Conca de Barberà
9 Març, 2008 - 13:00

Entre el dimecres i el dissabte d'aquesta setmana, hem estat a l'Alt Camp i a la Conca de Barberà. En parlem en una sola notícia conjunta, perquè es va organitzar de manera combinada ja que ambdues comarques van quedar en compartir la diada de tallers a Montblanc el dissabte.

En aquests dies hem pogut conèixer alguns projectes d'autosuficiència que hi ha en aquestes comarques, com és el cas de Can Pipirimosca, un projecte que a través d'un disseny de permacultura, que incorpora, allotjament, agricultura ecològica i reutilització de materials, est à avançant en el seu autoabastiment integral.

Aquesta masia forma part d'una xarxa d'unes 15 masies de les comarques del camp, anomenada l'Almaixera que comparteixen les seves produccions i els seus recursos, cooperant així en l'autoabastiment en xarxa de totes elles.

Són experiències molt interessants, que es preparen pel decreixement des de l'àmbit més allunyat del consumisme.

Per la seva banda a les poblacions que hem visitat aquestes dies, hi tenim experiències joves i veteranes de casals i col·lectius que s'autogestionen la seva activitat social i cultural. A Alcover vam conèixer el jove Casal Popular la Bretxa, que ha començat amb il·lusió a dinamitzar l'activitat associativa del poble fa uns 8 mesos. A Valls, hem conegut el Casal la Turba, que ja fa més de 10 anys que fa moure el poble i també la més recent CUP de Valls, que està portant el projecte municipalista a la capital de l'Alt Camp. Per la seva banda a Montblanc hi tenim el col·lectiu Gent del Poble, que tan aviat mobilitza des d'una vessant social, com actua de candidatura popular en l'àmbit municipal. A més, hi tenim la cooperativa de consum La Bio-leta, com alternativa local de consum ecològic.

La presència de la marxa pel decreixement en aquestes contrades, ens va servir doncs per compartir anàlisis i propostes per aplicar el decreixement des del contrapoder a partir de la realitat actual i per conèixer i construir sinèrgies amb totes aquestes entitats d'aquestes dues comarques, que esperem que ens acompanyin també en la trobada d'àmbit català que realitzarem el més de juliol.

Avui diumenge la Marxa abandona les comarques de Tarragona i entra a Ponent a través de la visita a Vallbona de les Monges a la Vall del Corb.

La Gent del Poble
Casal la Turba
La Violeta
Casal Popular La Bretxa (Alcover)
Pipirimosca (Valls)

La Marxa entra a les Terres de Ponent
>La Vall del Corb / Tàrrega
Urgell
12 Març, 2008

Coincidint amb el mes que està en marxa la Marxa "temps de re-voltes" em entrat a territori de les Terres de Ponent, i per la comarca de l'Urgell. A l'endemà d'estar presents als actes per celebrar que Riudecanyes (Baix Camp) s'ha declarat lliure de transgènics (ànims a la Plataforma Som lo que sembrem !) vam travessar la Serra del Tallat, per arribar a la Vall del Corb.

Tanta pujada i baixada va suposar un nou repte per la furgoneta elèctrica, que va aconseguir arribar amb la bateria al límit. Al poble de Vallbona de les Monges ens va acollir la Cooperativa l'Olivera, que combina el treball de la vinya i l'oli amb el treball d'inserció laboral de persones dependents. També em conegut gent de l'Associació pel Desenvolupament integral de la Vall del Corb i del "Compromís per Lleida", i altres projectes ben interessants.

La xerrada va ser a Belianes, on es va destacar el problema del transport que tenen als pobles petits i la dificultat dels canvis cap una opció de vida menys dependent del petroli. Vam poder parlar-ne amb gent de l'Olivera, de la Marxa Ecològica de Belianes, de l'Associació de la Vall del Corb i veïnes del poble.

Només arribar a Tàrrega ens vam topar amb el Gat del Rosal, justament on al vespre hi hauria la xerrada. Aquesta vegada sota el títol " Ciutat en creixement constant: com i per a què? " es van presentar les propostes del decreixement amb el debat posterior sobre articulació del moviment local. Ens van explicar que hi havia el CSO La Fura, ja desallotjat, i el " Manifest d'Abril" per qüestionar el creixement urbanístic de la ciutat a partir del qual poden sortir futures iniciatives.
Cooperativa Olivera i Celler, Vallbona de les Monges
El Gat del Rosal, Tàrrega
Can Valls, Bellpuig

Què tindran aquests de la plana de Lleida...

>Mollerussa, Plà d'Urgell
Lleida, Segrià
15 Març, 2008 - 00:00

A la capital del Segrià vam anar a parar, i a més, acompanyades per un parell de persones que vam conèixer a l'anterior parada de la Marxa, Mollerussa (Pla d'Urgell) . Allà vam estar al Centre Social Alliberat la Tercera Sèquia, on tenen moltes idees per fer conèixer el CSA al poble. De moment fan sopador els divendres al vespre, algun concert i xerrades.

Les propostes del decreixement, el debat sobre la crisi energètica i el frau del sistema financer també va arribar a Lleida. El dia següent, havent paït la xerrada, va participar molta gent als dos tallers. En un dels tallers era el moment d'imaginar com podria una ciutat com Lleida, fer una transició energètica per consumir menys energia, productes, ... A l'altre taller es va "jugar" , amb entusiasme, a crear unes relacions econòmiques fora del sistema capitalista.

L'entrevista als col·lectius va ser conjunta, així a l'entrada de l'Ocell Negre vam "matar 11 ocells d'un sol tret" : La Maranya, Lo Fato, Suport Ponent, l'Ocell Negre, Terra que Respira, l'AJiLL, la CUP, el SEPC, la CGT, la CNT i la corresponsalia de la Directa a Ponent.

En un mas a les afores de Lleida hi ha el CSA la Chispa, que tira endavant una botiga de roba "gratis", un taller de fer coixins a partir de material reutilitzat, una biblioteca autogestionada, una distribuïdora, un hort,... Amb tantes experiències decreixentistes, la gent de La Chispa va venir a participar dels tallers, que van donar mooolt de sí.

Tercera Sèquia, Mollerussa
Associació de joves de Lleida
Casal Independentista Ocell Negre
Casal la Maranya
CGT La Ponent
CNT LLeida
CSO La Xispa
CUP Lleida
La Directa - Ponent
Lo Fato
Plataforma contra la incineradora Grefacsa
SEPC Lleida
Súper Ponent
Terra que Respira

Alegria per Balaguer i les contrades

>Balaguer, Noguera
17 Març, 2008 - 00:00

Dalt de la bicicleta ens vam anar allunyant de la ciutat de Lleida, el paisatge urbà anava canviant cap a un paisatge rural que ens donava forces per continuar el camí.

El dia havia començat ennuvolat o sigui que el dinar cuinat amb cuines solars, que estava previst a Balaguer ( Noguera), es va anular. Així que un cop a Balaguer vam anar directament a casa els Pàmies.

Si , si en Pau Pàmies ens va rebre amb els braços oberts i amb alegria ens va ensenyar els hivernacles on son pare, activista anti-transgènics, hi conrea les hortalisses més bones i variades que em trobat. També ens va explicar com funciona la cooperativa Alegria Pagesa Agroecològica (APA) que fa sucs que distribueix sense intermediaris a la zona i les propietats curatives i medicinals contra la diabetis de la planta Estevia.

El segon dia d'estar a Balaguer ens van convidar al dinar popular de celebració pels 12 anys del Centre Social Okupat La Via. Tot seguit vam fer els dos tallers simultàniament amb una desena de participants en cada un d'ells. Com que va venir gent de diferents pobles al taller de "Decreixement a nivell local", les propostes es van fer en un context de la Plana de Lleida. Mentre que al taller d'"Economia contrahegemònica" hi havia gent del CSO La Via i de fora que van començar definint les necessitats ( alimentació, habitatge, activitats culturals i altres ) a partir de les quals construir l'economia alternativa.

Associació Cultural Cercle Obert
Col·lectiu la Trinxera
Alegria Pagesa Agroecològica
Assemblea Pagesa
Pàmies Hortícoles

Tremp: primer dia al Pallars
>Tremp, Pallars Jussà
17 Març, 2008

Al arribar a Tremp (Pallars Jussà) vam veure de seguida la "paradeta" de "som lo que sembrem" que tenien muntada al mercat. La gran panotxa transgènica que tenien es feia notar des de lluny, i cap allí vam fer-hi cap. La recollida de signatures va ser tot un èxit. 250 firmes en un sol matí! una passada! així sí que arribarem a les 500.000!

A les 7 de la tarda arriba l'hora de fer la xerrada sobre la crisi energètica al Centre Cívic Tarraquet, a més, van arribar tres persones que s'afegeixen 3 dies a la marxa. El fet de només ser-hi un dia a Tremp va fer que decidíssim comentar un breu resum sobre el vídeo "Money as debt", amb aportacions dels oients que estaven interessats i estaven força enterats sobre aquest tema. Tot seguit vam començar amb el taller de decreixement a nivell local, es van dir propostes interessants, tot i que el principal problema que té la gent de Tremp és que estan molt dispersos i la comunicació entre pobles no és molt abundant ni fluida. Es va manifestar l'interès per part de diferents persones de seguir treballant i això pot ser el primer pas per fer sorgir un projecte interessant.

Ja eren les 12 de la nit quan vam acabar de xerrar, i això que la gent havia de marxar a les 10! Vam agafar les bicicletes i el Benjamí ens va guiar fins on dormiríem i allí vam sopar. Era una cabana de Mongòlia, amb el terra i l'estructura de fusta, amb un gran matalàs on vam poder dormir tous.

Tot just cantar el gall i no poder-lo apagar, ens vam aixecar, vam recollir les coses i amb son vam continuar la marxa cap a Sort (Pallars Sobirà).

Plataforma contra la guerra

Quina Sort que tenim (quan fa falta)
>Sort, Pallars Sobirà
20 Març, 2008

Sortint de la cabana de Mongòlia ens esperaven 40km de carretera sota el sol i l'aire suau que corria. Vam fer una parada per esmorzar a La Pobla de Segur (Pallars Jussà).

Abans de que tanquessin el mercat vam arribar a Sort (Pallars Sobirà), on també hi havia la parada dels Transgènics amb la gran panotxa que va ser objecte d'una petita representació improvisada. Després de dinar i una migdiada molt agradable sota el sol, es va posar núvol, excusa perfecte per tancar-nos al Centre Social "casa Xorret". Amb gent molt activa i amb ganes de fer coses vam estar fent debat, molt viu, en el qual hi havia gent que tenia coneixements d'economia i va quedar palès que és un moment molt important de la història perquè estava començant la crisis financera, que portarà a una crisis tant econòmica com social.
Els tallers van tenir lloc a l'endemà al Centre Social Okupat La Forestal d'Escòs (Pallars Sobirà) amb un sopar de pizzes artesanals, fetes al forn de llenya. A més d'aprendre a fer pizzes, pa i croissants em munyit cabres, treballat l'hort, ...tota una experiència per a l'autogestió de les nostres vides. Si en vols saber més sobre La Forestal i l'amenaça de desallotjament :
http://www.suportponent.net/article.php3?id_article=1754

Des de la Marxa Temps de Re-voltes els desitgem tota la sort del món i a veure si altres cases forestals abandonades que hi ha per les contrades també són okupades.

CSO La Forestal, Escós

Poble de La Seu, aixeca't
>La Seu d'Urgell, Alt Urgell
22 Març, 2008

Durant els dies que hem estat al Centre Social Okupat La Forestal , ha crescut el grup de la Marxa gràcies a la incorporació de companys i companyes que han aprofitat així de bé els dies de vacances. L'alegria s'encomanava entre les 20 persones que em fet aquesta etapa de la Marxa.

Vam sortir divendres ben d'hora en direcció a Sort per anar a la Seu d'Urgell (Alt Urgell). Varen ser 8km en pla fins a Sort després dels quals ens esperava la pujada del Port del Cantó. Les bicicletes vam fer una escalada de 20 km parant cada cinc quilòmetres a descansar, fins arribar al port amb una alçada de 1700m (port de 1a categoria), gairebé el sostre de la comarca. En total 900 metres de desnivell, la fita més alta i l'etapa "reina" de la Marxa.
Just abans de l'últim quilòmetre abans del cim, l'associació Cuca de Llum (projectes d'autogestió) junt amb la Cooperativa de consum ecològic, La Feixa, ens esperaven a Rubió, amb un reconfortant avituallament que ens va fer oblidar les penes passades a la dura ascensió. La baixada per la carretera des del port fins a la C-14 va ser també un gran regal a tot l'esforç anterior. Felicitats a totes les ciclistes de la Marxa!!! i gràcies a la gent que ens ha donat suport logístic gravant amb la càmera com ens queien les gotes de suor, jejeje!!!

Per la seva banda, la furgoneta elèctrica va començar carregant la bateria a Sort i va parar al poble de Vilamur per buscar un endoll i la vam retrobar a la Seu.
Un cop a la Seu d'Urgell gent de diverses associacions com La Feixa, Cuca de Llum i Sendes de l'Art ens van acollir a les seves llars, i a les 19h vam començar les xerrades de Crisi Energètica i el documental sobre la creació del diner (Money as Debt) al Centre Cívic El Passeig on ens vam reunir unes quaranta persones. La sessió va acabar amb un acalorat debat on participaven gent molt variada que provenien de diferents experiències en el qual un dels temes que van sortir va ser propostes d'actuació sense por a la repressió.

L'endemà vam fer la xerrada d'introducció al decreixement i contrapoder i vam continuar amb els tallers de decreixement a nivell local i d'economia contrahegemònica. En aquests tallers es van parlar de les diferents iniciatives i experiències de la gent autòctona i de la manera d'unir forces i crear xarxes per portar endavant diversos projectes, tenint en compte la dificultat ja experimentada a l'hora d'engegar projectes de manera articulada en aquesta zona. Les persones reunides als tallers van fer un assaig d'intercanvi de recursos prou enriquidora per atansar-se a un futur més autogestionat.

Agraïm l'acolliment i generositat de tota la gent que ha estat amb nosaltres a la Seu i als diferents pobles del voltant, i la col·laboració del Casal Popular de l'Alt Urgell i La Feixa en el sopar popular i la gresca de divendres nit i el dinar popular del dissabte.

Diumenge ens van "abandonar" a contracor alguns participants de la Marxa, sigui que ens han acompanyat uns dies o bé sigui que portava "acompanyant-nos" des de Tarragona amb la intenció de venir un parell de dies i ha acabat fent xerrades i facilitant tallers.

Vam arrencar del centre de la capital de l'Alt Urgell en direcció Organyà, Oliana i Ogern per on vam fer 64km resistint al fort vent i mirant de refiló el Pantà d'Oliana , fins arribar al petit poble de Santa Magdalena de Vilaprinyó (Solsonès) on la història de la Marxa continua, sempre aprenent els uns dels altres en l'intercanvi d'idees, projectes i emocions...

Assemblea joves Alt Urgell
Associació Amics i Veïns Vila de Bart
Associació solidària Cuca de Llum
Col·lectiu la Feixa

Com sona Solsona?... i Cardona?
>Solsona, Solsonès
25 Març, 2008 - 00:00

La història de la Marxa continua en una masia i ermita de Santa Maria de Vilaprinyó envoltada per un bell paisatge i més enllà la serralada del Cadí nevada. En aquest indret vam trobar persones que conviuen a la masia, volent fer-ne una comunitat. Al debat sobre les propostes del decreixement també hi va participar gent de les masies del voltant.

La rebuda va ser molt calorosa, ens van explicar com va començar la masia fa uns 12 anys i quina evolució ha experimentat en aquests anys, fins a dia d'avui en que tenen fills i filles. Es plantegen el futur amb il·lusió i amb la intenció d'aprofitar més les potencialitats de la masia i de les terres del voltant.

A Solsona ens va acollir el Casal Popular La Fura, punt de referència de l'Esquerra Independentista de la zona. Al Casal vam poder fer feina que teniem "acumulada" : entrevistes, cròniques, articles, resums dels tallers, .... Com que els dies de setmana santa vam tenir bona i alegre companyia havíem deixat la "feina d'oficina" una mica de banda.

Les xerrades i tallers van ser al Casal de Cultura, espai on hi ha la Radio SolSONA, l'Escola de Música, l'esplai, els escoltes i la seu de diverses entitats esportives i culturals.

Un cop deixem Solsona ens dirigim a Cardona, on també ens hi trobem amb persones que lluiten per un món millor...

Vilaprinyó
Casal La Fura
Revista Riuamunt, Solsona
Associació cultural 18 de setembre
Revista Riuamunt, Cardona

A Berga, barreja tot l'any!
>Berga, Berguedà
29 Març, 2008 - 00:00

Berga no sempre està de festa. Per molt que ens costi d'imaginar a la gent que coneixem el poble de Berga immers a la Patum, en el seu dia a dia està entregat a les lluites, aplicant el "Festa sí, lluita també".

La riquesa de col·lectius ens va "obligar" a fer moltes entrevistes, érem un equip de reporteres nòmades. La ronda d'entre-vistes va començar als estudis de la Ràdio Korneta, una ràdio lliure promoguda per l' Ateneu Llibertari del Berguedà que, amb pocs mesos de vida, ja compta amb interessants programes radiofònics i bona acollida social. Allà mateix, un dels membres fundadors de l'Ateneu ens va parlar dels inicis d'aquest espai de referència del Berguedà.

De camí al centre de Berga vam topar-nos amb el Centre d'estudis Josep Ester Borràs, on es pot trobar un arxiu de documentació llibertària a més de material i publicacions diverses, bona ocasió perquè ens expliquessin l'origen d'aquesta iniciativa de l'Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat.

La ronda d'entrevistes va continuar al Mercat Municipal per conèixer la parada de la Cooperativa Labanda que treballa per la producció i distribució de productes ecològics, autòctons i d'elaboració artesanal. Aprofitant l'avinentesa vam engreixar el rebost de la furgoneta elèctrica que duem a tot arreu.

La dinàmica periodística va continuar a la tarda per conèixer la història i els projectes del Casal Panxo, actualment en situació de sequera cervesera per gentilesa de les administracions. Per acabar, una bona mostra de política municipalista amb la CUP de Berga, a dia d'avui amb dos regidors que treballen intensament.

El teatre de la Companyia de Teatre Lliure "Transformas" va aconseguir amenitzar la tarda amb una obra sobre el decreixement, que tindrem la oportunitat de veure en diverses parades de la Marxa. Gràcies per aquesta aportació artística!!!

Els tallers van ser a l'Ateneu Llibertari i van donar molt de joc allargant-se fins ben entrada la nit. Sort que vam parar a sopar boníssimes coques fetes per Labanda.

Amb el bon regust de boca, l'endemà vam reprendre el camí de la Marxa, cap al Ripollès.

Ateneu Llibertari Berguedà
Botiga Lavanda
Casal Panxo
Centre d'estudis JE Borràs
Cooperativa Productors Agroecològics
CUP Berga
Radio Corneta

Ripoll, obrint portes
>Ripoll, Ripollès
31 Març, 2008

Superada l'etapa ciclista de Berga a Ripoll caracteritzada pel meravellós paisatge i unes serioses incerteses sobre empènyer la furgoneta elèctrica a les pujades amb més pendent. Va ser un trajecte molt agradable, que va culminar amb la triomfant arribada a Ripoll enmig de la calçotada popular organitzada per la Colla de Diables de Ripoll i la bona rebuda del col·lectiu "Obrim els ulls". També aquí vam poder gaudir del teatre de la Companyia "Transformas", que van acompanyar-nos des de la parada de la Marxa anterior.

Tot seguit va haver-hi la xerrada sobre Crisi Energètica i el vídeo "Money as Debt" amb una modesta afluència. El matí de diumenge, ben ple d'activitats, no impedí aprofitar al màxim la nit de dissabte en que es va muntar un concert en el marc del pas de Marxa pel RIPOLLÈS. Van oferir-nos un bon concert, apte per a tots els gustos (i per totes les edats) amb un grup de música tradicional i altres de "canyeros".
Amb el canvi d'horari vam dormir una hora menys, tot i així el diumenge al matí vam passar pel Primer Mercat d'Intercanvi de la ciutat de Ripoll, i al Centre Cívic Eudald Graells va haver la xerrada "introducció la decreixement" i, per decisió popular, el taller "decreixement a nivell local", on es van generar uns debats interessants en un context lúdic i amè.

Com a la tarda no hi havia prevista cap activitat vam aprofitar per fer una intensa assemblea entre els membres que estàvem a la Marxa "Temps de re-voltes". La tarda va continuar repleta d'incidències : unes de la Marxa que havien de marxar cap a casa van perdre el tren (volent o no, eh). Cal destacar que (per pròpia incompetència) ens vam deixar la clau de la casa on estàvem allotjats per darrera el pany. Així que vam tenir dificultats tècniques per obrir on havíem de dormir per renovar les piles per la etapa següent cap a la Garrotxa.

Obrim els Ulls

Olot és més que un pot
>Olot, Garrotxa
2 Abril, 2008

La ruta del Ferro i del Carbó, antic traçat del tren, ens va marcar la Via verda entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. A partir d'aquí ens va venir a buscar un garrotxí, que més ben equipat que la gent de la Marxa que duem uns 1000 km a les esquenes i "a les cames", per acompanyar-nos entre Sant Joan de les Abadesses i Olot.

En aquesta parada, que vam aprofitar per recuperar forces, un dels membres de la Marxa no va parar i va marxar per arribar al mercat municipal d'Olot i convocar a gent abans de que tanquessin. Enlloc d'arribar aviat, va desviar-se del camí encantat per la bellesa dels boscos de la Garrotxa i el vam veure passar per davant del restaurant del poblet de la Canya on els altres ja feia dues hores que hi estàvem dinant.

Un cop a Olot, terra de volcans inactius , vam anar coneixent les entitats actives. Entre altres col·lectius presents a la Garrotxa hem conegut La GREDA (col·lectiva independentista de la Garrotxa ), el FAIG (Factoria de les Arts Imaginàries de la Garrotxa), la CNT (Confederació Nacional del Treball), el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans), Ecollavors, Salvem les Valls, ANEGx (Agrupació naturalista i ecologista de la Garrotxa), Molotoff( fanzine contrainformatiu d'Olot ), Maulets, Cooperativa Mas Franc i LETS de la Garrotxa ( Xarxa d'intercanvis).

Els tallers que dinamitzem la Marxa "temps de re-voltes" van ser l'espai de trobada entre tots aquests col·lectius per revitalitzar i reteixir les complicitats. Entre d'altres idees va sorgir la possibilitat de fer una Cooperativa de productors i consumidors i la de reimpulsar la LETS Garrotxa buscant tot el seu potencial transformador de la nostra relació amb el treball.

El matí va ser ben aprofitat al passejar per la Vall de'n Bas amb un portaveu de l'ANEGx, que ens va ensenyar tant les belleses de la zona com la greu agressió al territori i a la fauna que suposa el Túnel de Bracons, altrament conegut com a Eix Vic-Olot. Tot i la gran mobilització popular el Túnel de Bracons, impulsat pel PSC, s'ha realitzat gràcies a la traïció post electoral de ICV i ERC.

El mateix dia vam visitar dos instituts d'OLot. Al IES Garrotxa i al IES Montsacopa vam fer uns debats amb els alumnes de ESO i Batxillerat en que van sortir idees de com reduir el consumisme i afrontar la crisis energètica.

Tal i com ens ha dit un garrotxí: no hi ha derrotes, tot són aprenentatges!

Agrupació Naturalista i Ecologista de La Garrotxa
Carles, Olot
CNT, Olot
Col·lectiu La Fulla, Fira d'Intercanvi de Mieres
Factories Arts Imaginàries, Garrotxa
La Greda, Olot
Plataforma Salvem les Valls
SEPC, Olot

Banyoles treu banya!
>Banyoles
4 Abril, 2008

Venint d'Olot vam parar a dinar a Mieres i així vam conèixer als organitzadors de la famosa fira d'intercanvi que ja porta 22 anys demostrant que els diners no són tan necessaris (actualment ho porten els fills dels qui la van començar).
A Banyoles ens va recollir un membre de LIMNOS, l'entitat ecologista local que vigila que l'estany de Banyoles continuï essent un preciós espai natural per al gaudi d'ànecs, llúdrigues i humans, entre d'altres animals.
El que més ens va trencar els esquemes va ser allotjar-nos en el local d'ICV Banyoles. Després de conèixer a la militància local d'aquest partit vam poder corroborar que entre les seves files hi ha persones bastant afins al que plantegem des de el decreixement, llàstima que en Saura, el Baltasar, la Mayol i companyia estiguin tan avesats a trair allò que diuen representar.
A la tarda vam fer les dues xerrades al Museu Darder enmig d'una quantiosa i variada audiència formada per la gent d'ICV, de Limnos, del col·lectiu independentista La Falç, del Centre de Sostenibilitat Territorial, la Coordinadora en defensa de l'Estany i els pagesos ecològics del Mas Titot entre d'altres. En acabar la xerrada es va donar un intens debat sobre si el capitalisme es podia reformar per superar la crisis que s'aveïna o no, i en cas de que es pogués si seria desitjable o no. La majoria dels presents el voldrien enterrar per sempre.
L'endemà al matí vam fer una volta per les rodalies on vam poder apreciar l'ancestral rec que drena l'aigua de l'estany i rega unes hortes que encara aporten la seva frescor a la dieta d'uns quants banyolencs. Davant d'aquest mosaic productiu tant oportú per temps de fallida dels supermercats, costa assimilar que el consistori ho tingui amenaçat com a sòl urbanitzable. Esperem i conspirem junt amb d'altres banyolencs per a que els caduquin aquestes idees. Acte seguit vam apropar-nos a l'estany on la gent de Limnos ens van exposar totes les raons per a declarar la zona Parc Natural.

Després de dinar vam anar a pair les indigestes obres del TAV al pas per Cornellà de Terri, unes precioses terres agroforestals tripartides per la línea del TAV, la polèmica MAT i el recent aparegut projecte de gasoducte des de Rússia "con amor?!". Vam anar a conèixer el que s'està trinxant amb el testimoni d'uns pagesos ecològics locals afectats i agrupats en l'APRIMAT un acrònim amb molt de contingut.
A la tarda vam realitzar els tallers enmig d'una altra vegada nombrosa participació. Als tallers de decreixement local es va parlar de moltes coses i entre elles la de impulsar una recent nascuda cooperativa de consumidors i crear un ateneu o casal social com a espai comú de trobada de la gent que es mou pel Pla de l'Estany. En el taller d'economia contrahegemònica es va sembrar també la llavor d'una LETS amb un considerable espai públic.

Per acabar la jornada vam anar a fer un sopar popular vegetarià amb cuscús, quisch, truita, escalivada i ratafia casolana al local del col·lectiu La Falç.
Banyoles, treu banya, que no MATin la muntanya!
Col·lectiu la Falç
Cooperativa de consum de Banyoles
Coordinadora Seguiment TGV
Limnos Banyoles
Plataforma No a la MAT
Protecció de l'Estany
Recs i Horts Urbans

A Figueres rebroten
>Figueres
6 Abril, 2008

Desde Banyoles vam pujar a les Figueres passant pels camps, boscos i turons de l'Alt Empordà a ritme de bicicleta. Un paisatge bucòlic i ex-cel-lent en perill d'ésser entravessat per un tripartit d'interessos i de presses anomenat MATrevo a ir de socio-listo, TGV-Els Verds i GASODUCTE Republicà de Catalunya.

Ens vam trobar amb els companys/es del IAEDEN (Entitat ecologista empordanesa) a la seu social de Can Met, que anys enrere també havia albergat el Casal la Volta referent de l'Esquerra independentista i altres moviments socials de la zona. L'altre col·lectiu que ens va rebre va ser la Plataforma Salvem l¡Empordà que s'oposa a les infratortures territorials abans esmentades i a proliferacions urbanístiques i eòliques desmesurades.

Ens va acollir en Pitruc, un home entranyable amb molts territoris vistos arreu del món i un esperit "batallero" dedicat a conservar racons naturals i plens d'històries i òsties.

En la primera xerrada sobre la crisi energètica hi havia prou parròquia variadeta com per donar lloc a un debat sobre alternatives reals i mites tecnològics prou sucu-lent. El vídeo com sempre va sacsejar les consciencies amb la senzilla pregunta que mai es responia sobre l'origen i la perversió dels diners.
Després la marxa se'n va anar de marxa havent sopat convidats per uns generosos amfitritons.
A l'endemà la marxa va ésser convocada a la segona bicicletada reivindicativa d'un espai ciclista a tota la ciutat. La puntualitat figuerenca ens va agafar desprevinguts i vam arribar a temps per buscar la bicicletada pels carrers de la vil·la. D'aquesta manera espontània van circular dos fronts plens de missatges que es van trobar al lloc de partida tres quarts d'hora més tard. Junts vam fer un tomet per rodalies tot veient la línea de foc entre el creixement urbà i els horts i camps. Al tornar s'estava coent una magnífica paella al Parc del Bosc recentment ajardinat i hi vam fer un àpat popular tot compartint experiències, anàlisis i cançonetes.
Cap al tard vam fer cap a Can Met altre cop i com que érem pocs vam optar per fer sols un taller, el de decréixer locament per la tramuntana. D'una sola cosa pots estar segur: quan més Catalunya vella més tocada de l'ala. Sempre deien que potenciar el tren local calia i a la bicicleta fer-li un lloc ja. Un somreia i deia que no hi ha pressa que una altre energia es trobarà, anar a l'infern climàtic no els interessa és més bonic salvar l'Empordà.
I al dia següent amb la lliçó apresa de la puntualitat empordanesa ens en vam anar cap a Girona escortats per un parell "de na"-turistes que recentment havien fet més de 10.000 km dalt d'una bicicleta pel continent sud-americà.

Plataforma contra la MAT
Salvem l'Empordà / IADEN

Girona m'enamora?
Girona / Salt, Gironès
7 Abril, 2008

Vam arribar a Salt just per començar una bicicletada popular que ens guiaria a través dels horts i la devesa fins arribar a Girona, tot explicant-nos acuradament les diverses problemàtiques ambientals de cada indret. A la primera parada, l'associació Marfull de Salt , que es dedica a la defensa i divulgació del patrimoni natural, ens va explicar la lluita constant de la gent de Salt per salvar la devesa i que gràcies a això es pot gaudir d'un paratge força ben conservat. Pel camí ens vam trobar un dels veterans d'aquesta lluita i ens va acabar d'explicar tot el procés. A l'arribar a Girona, els de l'Ateneu Naturalista ens va portar a veure el riu Ter que està al límit de la seva supervivència. El transvasament que es fa del Ter al consum de Barcelona és de més del 70 % i això provoca que, ara que hi ha sequera, el pobre Ter no arribi a complir el seu cabal ecològic, o sigui, el límit d'aigua que hi ha d'haver perquè s'hi puguin donar tots els processos biològics. Ells reclamen que si es va parar el transvasament de l'Ebre que només era d'un 10% de la seva capacitat, és urgent pensar una alternativa per abastir la gran urbe.

Després vam anar a la Plaça dels Jurats on ens esperaven alguns Maulets i gent de la Màquia amb la panxa tan buida com les nostres i una abundant fideuà acompanyada d'un potent allioli amb efecte eco. A continuació ens vam dirigir digerint fideuà al barri del Call on una reusenca emigrada a Girona ens va oferir el seu apartament com a allotjament de la Marxa. Ens maquegem una mica i anem al carrer del costat, a la Màquia, el centre social autogestionat del col·lectiu amb el mateix nom, on va tenir lloc la contrainformativa xerrada "que mai fem" sobre crisis energètica seguit del taller "que mai fem" sobre decreixement municipal. Al acabar, el noi de la Màquia ens havia preparat unes truites ben bones que ens van donar energia per anar cap a dormir.

Ens vam passar la nit barallant-nos amb el Món (el gos de la casa) i el dia següent vam tenir un matí molt mediàtic amb 3 entrevistes de ràdios locals. En acabat, ens varem enfilar per la vall de Sant Andreu, fins al damunt d'una torre d'es d'on s'albirava un tresor de paisatge escapçat únicament per la variant de l'AP2. El taller de la tarda va tenir lloc a la Casa de Cultura i ens va sorprendre gratament el rècord d'assistència d'unes 40 persones preparades per decréixer!

Girona té dues cares: una de ciutat idíl·lica que conserva tot el seu encant medieval i una altra que ve donada pel poder que doblega qualsevol signe de resistència a la lògica del capital. Tot i així, la resistència no es rovella i estem ben convençuts que la Ferralla reviurà!

La Devesa de Salt
Ateneu Juvenil i Naturalista de Girona
Centre social La Màquia
CUP Girona
Les Deveses de Girona
Naturalistes de Girona
Nicolau F. - Hortes Girona
Parc Ribes del Ter
Vall Sant Andreu

La tramuntana de l'Empordà
>Palafrugell, Baix empordà
9 Abril, 2008

L'etapa Girona - Palafrugell ens va acostar al litoral gironí. A part de l'olor a suat ensumàvem l'olor a mar, cosa que feia temps que no s'olorava a la Marxa.
Tot i que les presses maten, el programa que ens esperava a Palafrugell era ben complert. Vam anar a xerrar a diversos instituts, amb joves de Batxillerat i de Formació Professional de mecànica, que els hi va interessar molt el funcionament de la furgoneta elèctrica. Per moltes alumnes era la primera vegada que sentien a parlar de crisi energètica i es començaven a plantejar un altre model de vida. En un dels instituts el professorat ens va demanar xerrar amb més grups dels que teníem previstos i nosaltres encantades. Clar que sí !

Al Teatre Municipal de Palafrugell , on hi fan exposicions, concerts i altres actes, aquesta vegada s'hi va parlar de Decreixement. Les propostes de canvi de model energètic i també econòmic van tenir lloc a l'Ateneu de Palafrugell, un espai molt actiu amb activitats com repàs a la canalla, dansa del ventre, karate, xerrades...

Als entorns de Palafrugell hi vam trobar un hort ben curiós que guarda les eines del camp en una casa feta de palla. Són l'Horta de la Violeta , on fan tallers d'autoconstrucció amb bales de palla i horta agroecològica.

Ben interessant va ser conèixer el grup ecologista Salvem el Crit-Arítjol, que han pogut aturar la urbanització a El Crit, una zona PEIN (Pla d'Espai d'Interès Natural), com també han aconseguit aturar la destrossa de la cala Castell. Ara mateix estan exigint un Pla de Protecció Especial per l'entorn natural de la Plana de l'Aubi on actualment s'està reformant i ampliant considerablement el Mas Aliu per a convertir-lo en un hotel de luxe, amb piscines, una de climatitzada, Spa, etc.

Així que ànims i endavant les lluites en defensa del territori!

Ateneu Art i Cultura / Salvem Vilanera
Ateneu Llibertari Palafrugell
Cooperativa Consum Manduca
Forn de pà i figues - St. Feliu de Guíxols
Horta La Violeta
Salvem el Crit

My bike (me'n vaic a Lloret de Mar)
>Lloret de Mar,La Selva
11 Abril, 2008

Vam infravalorar la distància entre Palafrugell i Lloret de Mar , ja que hi ha uns 50km i a sobre ens pensàvem que seria més aviat baixada. Doncs no! les pujades que ressegueixen la costa ens van fer patir bastant, però ens va permetre veure bé la bellesa natural de la Costa Brava com també les destrosses al territori que han fet (i encara estan fent) amb la construcció d'urbanitzacions, residències i hotels.

A Sant Feliu de Guíxols vam visitar el Forn Can Serrats , que elaboren pa artesanal amb la millor farina de les varietats de cereals tradicionals. La distribució del pa és el més directe possible amb les cooperatives de consum, com La Manduca (cooperativa de consum crític i ecològic) de Sant Feliu de Guíxols, o El Rebost de Girona.

A l'arribar a Lloret de Mar ens van rebre els col·lectius SOS Lloret ( Associació de defensa del territori ) i Sa Caleta ( grup per la dinamització i creació d'activitats socioculturals). A les xerrades es va notar l'interès de la gent pel tema del decreixement, i a l'endemà amb el taller es va començar a definir la creació d'una cooperativa de consumidors agroecològics.

Com a zona turística i de segones residències que és, Lloret de Mar té alguns seriosos problemes , com ara la propera planificació urbanística que preveu un creixement de població que passaria dels 35.000 als 73.000 habitants amb la conseqüent destrucció de zona forestal.
Està clar que fel futur de Lloret com a poble, s'ha de sembrar la llavor del decreixement tant als grans com als més petits. Per això vam anar a fer tallers amb els xiquets de 5è i 6è de primària. El taller va consistir en repassar les activitats quotidianes (vestir-se amb roba sintètica, anar a l'escola en cotxe, menjar productes que vénen de lluny, etc. ) i pensar com les farem en una situació amb menys petroli. Amb la satisfacció de l'èxit del taller, vam visitar els joves de la UEC (Unitat d'Escolarització Compartida) i amb ells vam xerrar sobre el tema de la crisi energètica, la pujada dels preus i com s'imaginarien el seu dia a dia sense petroli. Ai, ai, ai ho veuen mooolt difícil.

El sopar de comiat que ens van fer els de Lloret va anar acompanyat de la música de Sa Caleta Sound System. Total, que sense haver dormit prou, a l'endemà vam allunyar-nos de la costa per anar cap a Arbúcies.

SOS Lloret
UEC Lloret

Arbúcies , gent d'astúcies mata balons a cops de bastons
>Arbúcies, La Selva
14 Abril, 2008

A l'entrada del poble d'Arbúcies ens esperava un bon grup de ciclistes, amb algunes bicicletes plenes de pols, que ens va ensenyar el poble des de dalt de la bicicleta, mentre la furgoneta elèctrica feia la seva funció de propaganda pel fet.

Ens van ensenyar la Plaça de la Vila, l'Hotel d'Entitats , el mirador del Montseny i la Riera d'Arbúcies tot explicant la història combatent i actual del poble. La "ruta turística" també va servir per comprovar que a diverses places i carrers hi havia penjades pancartes sobre el decreixement.

Un cop a la Sala de Plens de l'Ajuntament es va donar la benvinguda a la Marxa pel decreixement i es vam explicar en que consisteix la Marxa, vam llegir el manifest i vam signar el Llibre d'Honor. Ja veieu quin nivell !

Al Museu Etnològic del Montseny es van fer les xerrades del primer dia i els tallers del segon dia amb força afluència de participants, de manera que vam fer els dos tallers de manera paral·lela, en dos grups separats. Al taller "decreixement a nivell municipal" es va parlar sobre transport, salut, educació, aigua, energia, alimentació i habitatge. Al taller "economia contrahegemònica" es va decantar per una gestió amb força pes de l'àmbit públic, amb un interessant debat de com aplicar-ho a partir de la realitat actual.

Entre altres amenaces al territori, hi ha el projecte d'un camp de Golf que es vol fer a l'entrada del poble venint d'Hostalric, on ja hi ha el TAV (Tren d'Alta Velocitat ), un aeròdrom i un circuit de carreres per motos i cotxes. D'aquests temes en vam parlar amb gent de l'Ateneu Popular l'Arboç, de NIUS (Arbúcies, Natura i Usos Sostenibles), la CUPA ( Candidatura Unitària i Popular d'Arbúcies), ...

El dinar popular del diumenge va ser a la plaça on es fan els actes petits, la plaça Pepet Pol que va ser l' alcalde d'Arbúcies durant el 1936 fins el 1938 i va ser afusellat a la Guerra Civil. Doncs en aquest dinar vam anar afegint cadires a mesura que anava arribant gent i més gent, perquè a l'acte va venir més gent de la que s'esperava.

El dilluns al matí marxàvem d'Arbúcies, abans però vam anar a l'institut a fer una xerrada-taller sobre crisi energètica amb les joves de 1er i 2on de Batxillerat. Van ser molt participatives, de manera que van sorgir idees i propostes ben interessants de com viure sense tanta dependència del petroli en el nostre dia a dia i amb uns canvis d'hàbits que estan al nostre abast. Quan a l'institut va sonar el timbre d'anar al pati, a la Marxa pel decreixement ens va sonar que marxàvem cap a la Plana de Vic.

Ateneu Popular Arboç
Coordinadora Obrera Sindical
CUPA Arbúcies
NIUS

El circ del decreixement actua a Vic
>Vic, Osona
16 Abril, 2008

Al sortir d'Arbúcies no ens imaginàvem que ens esperaven 20 km. de pujada, una etapa ben suada compensada això si per unes vistes increïbles del Montseny. Semblava que el camí s'anava allargant i és que vam fer una volteta de més per anar a Balenyà a visitar la Companyia Cervesera del Montseny. Tot l'esforç havia valgut la pena per beure una birreta artesanal i de pas conèixer d'aprop el procés de fabricació d'aquesta cervesa, tot un projecte d'autogestió d'un producte tant fonamental del nostre dia a dia.

A l'arribar finalment a Vic vam dirigir-nos al nou Centre Cívic La Central on vam fer les xerradetes desprogramatives que van comptar amb una acceptable presència de vigatanes.

Estàvem acollits al local del Cau de Vic, una casa vella del centre on vam poder sentir-nos com a casa i cuinar-nos per fi una sopa de verdures. És important aquest últim fet ja que la nostra dieta basada en menjars-populars-cuscus-entrepans amb pasta comença a fer estralls en la nostra salut, cosa seria.

Al dia següent vam conquistar la màxima institució de coneixement, la Universitat de Vic. Vam anar a xerrar amb els alumnes d'una assignatura d'educació ambiental on vam poder transmetre el missatge decreixentista, encara que va costar que participessin i diguessin la seva.

Els tallers de la tarda van tenir lloc a la Torratxa, un centre social de l'Assemblea de Joves molt potent inaugurat la setmana anterior on s'hi reuneixen diversos col·lectius, i es fan un munt d'activitats. Els tallers proposats van ser tot un èxit i la gent es va engrescar molt. Van finalitzar just a temps pel sopar popular que va oferir la Cooperativa la Calèndula amb ecobotifarres i tot.

Assemblea Joves de Vic
Centre Social La Torratxa
Companyia cervesera El Montseny
CUP Vic
Escola de la Pau
Grup de Defensa del Ter
Maulets, Osona
No a la MAT, Vic
Plataforma Somloquesebrem de Vic

El decreixement a Manresa interessa!!!
>Manresa
17 Abril, 2008

Per la carretera vella de Manresa un cop vam haver pujat fins a Collsuspina el camí va ser tot un regal. Sense haver de pedalar gaire vam poder gaudir d'un bonic paisatge a ritme de passeig.

"Biciclets i bicicletes, la Marxa pel Decreixement ha arribat a Manresa!" Gràcies a la súpermegafonia de la Neta encara que siguem pocs la gent sempre es para a mirar encuriosida i sense entendre molt bé que és això del decreixequè?

"Avui a les set al casinet us convidem a una xerrada debat sobre crisis energètica !! I cal dir que la gent de Manresa té poder de convocatòria. A la xerrada hi havia una quarantena de persones que van escoltar interessades les bones noves dels temps de crisis i revoltes. Però abans d'això, vam trencar la rutina del passeig a ritme del teatre de carrer de les Transformas, que ja porten tres obres escampant decreixement amb nosaltres.

La nostra nova casa a Manresa va ser el ZTA Banzai (zona temporalment alliberada) un centre social que porta un any ocupat i que van movent històries. Cal destacar el "jalu" que havien recopilat i reciclat per nosaltres la gent de la Cooperativa l'Almàixera , que ocupava tota una habitació de coses bones.

Al dia següent vam anar fer una visita a la Finca de Can Poc Oli, el lloc de pràctiques de l'escola Agrària de Manresa. Ens van explicar els projectes agrícoles que estan duent a terme i tot el muntatge d'energies renovables que van construint els alumnes i que proveeixen les instal·lacions de la Finca. El curs d'energies renovables té problemes cada any per continuar ja que des de dalt es boicoteja. Aquest any els professors s'han tingut que posar ferms i han decidit començar-lo sense finançament, mesura que ha posat les coses al seu lloc.

Ens van ensenyar també un armari que amaga un gran tresor: el banc de llavors de l'Associació Esporus, encarregada de promoure la recuperació de varietats agrícoles locals per poder assegurar un futur a l'agricultura tradicional de la nostra terra.

El Banzai va ser l'escenari dels tallers de la tarda, que van comptar amb molta participació. El taller de decreixement va resultar un interessant intercanvi d'experiències ja que hi havia força gent del sector agroecològic, i l'altre una immersió complerta en un altre model d'economia.

Ens vam acomiadar amb un sopar popular i uns vinets que ens van donar força per poder afrontar l'etapa del dia següent.
Just abans de marxar el carter va deixar anar una carta, era una citació dels jutjats per Banzai. Enviem sort i ànims per seguir alliberant espais, temporals o no...

Casa ocupada Can Cristo
Cooperativa Rostoll Verd
Escola Agrària Manresa
Cooperativa Consum l'Almaxera
ZTA Banzai

Terrassa, què passa?...
>Terrassa
19 Abril, 2008

Vam començar l'etapa passats per aigua i sort en vam tenir de poder parar a dinar a Castellbell, un poblet amb unes vistes molt impressionants de Montserrat. Just quan havíem decidit seguir el tram en tren va escampar de cop i ens vam arriscar a continuar el viatge en bicicleta. La treva va durar poc ja que quan estàvem a l'altura de Rellinars en ple Parc de Sant Llorenç, la foscor ens va atrapar i va deixar caure un diluvi acalamarsat, que va fer d'aquella tarda una gran aventura. Així de molls vam arribar a Terrassa, ciutat que ens rebia amb un sol radiant, xemeneies, cotxes, fum, blocs de pisos, estrès, soroll...Benvinguts a l'Àrea Metropolitana!

Ens va ben rebre l'Ateneu Candela, un centre social amb cinc anys d'història que compta amb una ràdio, una cooperativa de consumidors, col·lectius de suport a immigrants, molt d'espai per xerrades i actes de tot tipus, i un llarg i actiu etcètera.

El programa habitual de la Marxa va tenir novetats, fet que agraïm per trencar una mica la rutina!. Un membre del Grup de Cooperació del Campus de Terrassa ens va oferir una interessant presentació del problema dels agrocombustibles.

Al dia següent es va organitzar una bicicletada per veure les monstruoses obres del 4rt Cinturó, que destrossen la zona periurbana del nord de Terrassa i aplanen el terreny per futures construccions.

Més de 20 anys lluitant contra aquesta infraestructura no han aconseguit que aquest estúpid projecte tiri endavant. Per convertir la ràbia en propostes al final de la ruta ens van proposar un taller per discutir com pensem que ha de ser la Terrassa del futur (resulta que sense saber-ho ens havien organitzat el taller de decreixement!).

Com això de construir alternatives cansa molt i ja apretava la gana vam anar al Parc de Vallparadís on el Col·lectiu "Tenemos Derechos" ens havia preparat un cuscús excel·lent.

Així, amb la panxa plena i amb les piles carregades per l'èxit de la bicicletada vam tornar a l'Ateneu Candela a concretar una mica més les propostes de decreixement.

Per concloure podem constatar que les nits al Candela són ben entretingudes, entre bailoteos amb música àrab, una sessió de contacontes molt divertida, i una molt bona companyia, ens enduem un bon record.

...I és que en definitiva, TERRASSA T'ARRASSA!!!!!

Presentació i propostes 4rt cinturó
Assemblea de sense papers de Terrassa
Assemblea luchamos por nuestros derechos
Ateneu Candela
Radio Post Scriptum

Sabadell, renova la pell
>Sabadell, Vallès occidental
21 Abril, 2008

En l'etapa més curta i amb menys encant de tota la ruta vam recórrer la carretera que "separa" Terrassa i Sabadell, dos ciutats històricament enfrontades per ser capital del Vallès Occidental.

Pel camí vam poder veure com aquesta comarca està molt més urbanitzada del que convindria, comprovant que hi ha municipis en les que ja molt més ciment que verd. Només faltarà la guinda del quart cinturó, per deixar un panorama encara més desolador...

Un cop a Sabadell, vam arribar just a temps per participar a una part del taller d'horts urbans i compostatge que havien organitzat la Cooperativa de Consumidors Teixit de la Terra, que té dues seus actualment i una participació de 90 famílies. Al finalitzar la gent de la cope i el Moviment popular de Sabadell Espai que agrupa a diferents entitats de l'esquerra independentista i rupturista de la ciutat), ens van oferir una amanida i una botifarrada per poder agafar amb ganes les activitats de la tarda. Les xerrades van tenir lloc al Centre Cívic Can Balsach, amb una modesta però atenta participació.

Al matí següent vam fer una ruta per algunes de les entitats que mouen l'entramat del teixit social de Sabadell. Vam poder intercanviar opinions amb la gent de l'ADENC, Associació per la defensa i estudi de la natura, amb més de 25 anys història defensant el Vallès. Després vam anar a un local del Carrer Durani, seu de diverses entitats de moviments socials i de l'àmbit cultural, entre elles la Revista Ordint la Trama i la pròpia cooperativa del teixit de la terra. Allà ens van explicar com funciona el SIPS, el servei d'informació popular de Sabadell, que inclou Ràdio Trama, Vilaweb Sabadell i la Directa Sabadell.

Per la tarda en el nou local del Casal independentista Can Capablanca, i seguint la dinàmica de participació del dia anterior, els tallers es van convertir en un interessant debat sobre les propostes de la marxa pel decreixement.
El dia següent pel matí, deixarem el Vallès occidental i cap orient!

ADENC Sabadell
Cooperativa de consum el Teixit de la Terra
Serveis Informatius Populars -Radio Trama

A Mataró, no ens toqueu la fibra!
>Mataró, Maresme
25 Abril, 2008

Els companys de Cardedeu ens van acompanyar fins a La Kresta, una granja ecològica de pollastres portada per dues noies que serveix a moltes cooperatives del Vallès i de Barcelona. La finca es troba en el Corredor del Montnegre, en un lloc molt tranquil en plena natura, i realment hem pogut certificar que els pollastres tenen una vida digna, com ha de ser.

Actualment tenen un problema de finançament ja que la Gene s'està retrassant molt en el pagament d'una subvenció. Un cop més ens adonem de la dificultat i les traves que posa el sistema per engegar projectes més autònoms. Després d'un agradable dinar que ens van oferir, vam haver de fer cap cap a Mataró, ja que la última ciutat de la Marxa pel Decreixement ens esperava!!!!

La tranquil·litat que desprèn la kresta i els seus pollastres ens va acompanyar fins a Mataró. Una vegada més ens va costar la immersió a la ciutat i sort en vam tenir d'arribar a la Fibra, un gran exemple de resistència contra l'avorriment de les ciutats. És una gran nau industrial ocupada de fa gairebé 3 anys on han pogut aprofitar l'enorme espai per tirar endavant un munt d'iniciatives: trapezis, teles, malabars, cabarets, laboratori d'arts vàries, caldo de cultiu de qualsevol moguda, el Hacklab nòmada que va acollir el hackmeeting fa any i mig, un hort amb participació de gent del barri, kafeta, una súper tenda gratis, i molt més. Un lloc ben potent que en teoria li queda un mes de vida ja que a la justícia no li sembla bé que la gent compleixi els seus somnis.
L'injecció d'informació de les crisis que estan venint va tenir l'efecte esperat i es va produir un interessant debat després del vídeo del Money as debt..

Al dia següent vam anar a l'IES Miquel Biada a fer la xerrada-taller sobre crisis energètica a 120 alumnes de batxillerat, per tal de remoure una mica per poc que sigui, la seva consciència . Després ens vam dirigir a l'Escola Universitària del Maresme que ofereix carreres d'empresarials i turisme i per tant els hi interessava molt saber com enfoquem el tema del decreixement econòmic. Així, vam poder establir un intercanvi d'opinions força interessant .
Després de dinar vam poder descarregar els ions xungos a la platja i respirar una mica de brisa marina, que sempre dóna empenta per posar-se amb els tallers de la tarda. Un altre cop a la Fibra i després d'escoltar les propostes de decreixement, vam fer només el taller d'economia alternativa que va funcionar molt bé. Paral·lelament vam tornar a fer la xerrada sobre crisis financera a la universitat pels estudiants de la tarda.
Per la nit va arribar la gent que més o menys havia participat a la Marxa: la família es retrobava per començar junts l'ultima etapa cap a Barcelona!

Ens quedem amb el que hi ha escrit a sobre la porta de la Fibra: per donar un valor d'ús al que té un valor de canvi, ...I recordeu que a Mataró no se'ls hi ha de tocar la FIBRA!!!

Cooperativa de consum l'Estrella
CSOA La Fibra
Hacklab Nomada
Hort Urbà La Fibra
Granja pollastre ecològics la Kresta

2-Decreixement
Per Laia Vidal

1. Què és el decreixement i d'on surt? Una mica d'història
El concepte, eslògan o moviment del decreixement neix bàsicament de dues crítiques: la crítica a la societat de consum i la crítica ecològica. Les dues crítiques ens acaben portant a la conclusió que la societat del creixement infinit, basada en la premissa que un augment de la riquesa o PIB és indubtablement positiu ja que significa una millora també qualitativa de la vida de les persones, no és possible des del punt de vista ecològic i ni tant sols, desitjable des del punt de vista social.
Per entendre el decreixement ens hem de remuntar 35 anys enrera, el 1972, quan el Club de Roma va realitzar un informe, "Limits al creixement" on exposava bàsicament que el creixement infinit, paradigma sobre el qual es manté el nostre sistema econòmic, és impossible en un planeta finit.
Aquest informe no és el text sobre el qual es basa el decreixement però és important com a primer estudi que presenta el creixement econòmic com a factor bàsic de l'empitjorament dels desequlibris mediambientals. En aquest informe es parla del "creixement zero", terme que si que es pot considerar ja més proper al decreixement sostenible. La idea doncs, no és nova, però si que ho és
tenint en compte el context planetari actual: només un 20% del planeta pot viure a la manera "occidental" i tot i això apropiant-se del 80% dels recursos i tenint en compte que aquests són
limitats (i en la majoria dels casos no renovables) i que per a generalitzar aquest model occidental a escala mundial caldrien de 3 a 6 planetes.
La idea del decreixement formulada com a tal apareix però, a partir de la conjunció de dues grans corrents: la crítica al desenvolupament i a la societat de consum que va sorgir als anys 60 de la mà d'Ivan Illich primer i d'altres autors com André Gorz, Cornelius Castoriadis o François Partant més tard, que qüestionaven les bondats del creixement i el "desenvolupament" i analitzaven les conseqüències de la societat de consum, i la crítica ecològica dels anys 70, de la mà de l'ecomista
americà d'origen romanès Nicolas Georgescu-Roegen, que posava l'accent en la impossibilitat i insostenibilitat ecològica del sistema del creixement. A principis de l'any 2002 aquestes dues teories van confluïr definitivament en una trobada internacional de post desenvolupament a París, portant al naixement del moviment decreixentista a França, que anirà agafant molta força sobretot també a Itàlia, i últimament, a Catalunya.

2. Les dues vessants
2.1 Critica a la societat de consum
Parlant de la crítica a la societat de consum, veurem que de rerafons de les idees que explicarem podem trobar nombrosos teòrics coneguts, com ara John Stuart Mill i Karl Marx, però també són idees que han significat crítiques habituals al sentit en el què s'estava desenvolupant la societat "moderna" al llarg dels anys, des de la Revolució Industrial fins als nostres temps. Els països més desenvolupats vivim en un sistema basat en la idea que sempre crèixer més, ser millors, treballar més, ser més productius etc. ens portarà a més desenvolupament i ens farà més feliços. Veiem el creixement econòmic, materialitzat a través del consum, com una finalitat en ell mateix.
A continuació repassarem tot un seguit de crítiques o idees que s'han apuntat en relació a la societat de consum i les seves conseqüències, basant-nos especialment en una pregunta molt simple però de vegades molt díficil de respondre: Som feliços? El creixement econòmic i la riquesa ens fan més feliços?

2.1.2 Indicadors i exemples de benestar

A partir d'un indicador per valorar el nivell de benestar de les persones (ja hem dit que molt difícil de mesurar, hauríem de veure quines variables entren en joc) el Genuine Progress Indicator (GPI), de Regne Unit, EUA i Austràlia i fent una comparació de l'evolució d'aquest indicador amb l'evolució del PIB, ens trobem que entre 1950 i 2000, si bé el segon no ha parat de crèixer, el primer no només no ha augmentat ni molt menys en la mateixa proporció, sinó que a més, darrerament està disminuïnt. A Estats Units per exemple, situant el PIB del 1950 a 100, el 1997 s'arribaria a un valor d'uns 270 aproximadament, casi el
triple del valor inicial, mentre que el GPI que també el situàvem a 100 el 1950, el 1997 hauria arribat només a 120. La situació és similar en el cas d'Anglaterra i una mica millor en el cas d'Austràlia. Així doncs, sembla que un augment del PIB no significa per se un augment del benestar i la felicitat de les persones.
Per altra banda,si volem un exemple més "real" en aquest sentit, tenim l'exemple de Kerala, un petit estat situat al sud oest de la India, del que sorprén el seu elevat desenvolupament humà i el seu baix desenvolupament econòmic. Kerala és una de les regions del Tercer Món més sanes, equitatives i educades. El PIB per càpita està al voltant dels 1000 dòlars anuals (26 vegades inferior que la mitjana nord americana) i malgrat aixó l'esperança de vida és de 72 anys, la taxa d'alfebetització és del 90% i el creixement demogràfic està controlat tot i ser un dels llocs més pobres i densament poblats del món.
Com poden viure els Keralites amb aquests nivells de renda i estar relativament desenvolupats? El cas ha suscitat tantes preguntes que fins i tot s'ha parlat del "miracle de Kerala".
Finalment, només per afegir noves dades a un fet que és de sobres demostrable, fa poc va sortir a la llum un Happy Planet Index (Index de Felicitat Planetaria) que situa Vannatu, arxipèlag tropical econòmicament pobre, com el país més feliç del món, seguit de diversos països caribenys.
Espanya ocupa el lloc 87 i EUA el 187.
Totes aquestes dades ens ensenyen i ens remarquen una constatació que hem anat sentint al llarg de les nostres vides, alguna cosa que és casi com una dita popular que tothom es posa a la boca però que poca gent es creu en realitat: "els diners no porten la felicitat" i no sempre "més és millor". És evident que tots necessitem un cert nivell d'ingressos (que també podríem calcular) per tal de cobrir les nostres
necessitats bàsiques i poder viure dignament, però a partir d'uns determinats nivells, tenir més no ens fa més feliços. A més, ja sabem que el benestar d'un país no es pot mesurar només amb el PIB ja que
aquest indicador per si mateix ens pot amagar, i ens amaga, grans desigualtats.
Quan proposem el decreixement des del punt de vista econòmic, no parlem de decrèixer perquè sí, parlem de decréixer en PIB per a viure millor, per a créixer en qualitat de vida. Per fer decréixer el PIB hauríem de treballar menys hores, amb la qual cosa tindríem menys diners per a gastar i per tant consumiríem menys i produïriem menys, provocant una ralentització progressiva de l'economia. Fent tant sols aixó, guanyaríem temps, temps per al lleure, per a la realització personal, per al contacte amb les persones i la millora de les relacions, el descans o la lectura, entre d'altres. La nostra qualitat de vida
podria créixer enormement i probablement, posats a situar-nos en la lògica de quantificar-ho tot (fins i tot l'inquantificable) la nostra felicitat augmentaria.

2.1.3. Una societat malalta

La qualitat de vida i la felicitat dels individus es veu greument amenaçada en un sistema com l'actual. A tall d'exemple, la hiperactivitat, una malaltia pràcticament desconeguda al llarg del temps, és una malaltia contemporània que segons el Departament d'Educació té una gran incidència actualment en la infància. Als Estats Units alguns estudis demostren com la proporció de nens i nenes hiperactius creix de
manera molt important en els últims anys. Aquesta malaltia no és més que un síntoma d'aquesta societat accelerada en què vivim, presos d'una impossibilitat d'absorbir i processar tots els estímuls que rebem al llarg del dia, incapaços de concentrar-nos en una sola cosa. Per altra banda, les depressions són també cada cop més freqüents, no tant sols en els adults sinó també entre els joves i els infants i el suïcidi és una de les causes principals de mort prematura entre el jovent d'Espanya, després dels accidents de trànsit o el consum de drogues i la segona causa de mort a Europa entre els 15 i els 35 anys, segons una notícia recentment publicada. La competitivitat i l'estrés podrien estar al darrera de tot aixó. Els països més rics en termes de PIB i que han aconseguit uns nivells de "benestar" envejables, com per exemple
els països escandinaus, tenen un dels index més alt de suicidis del món. Potser que una part sigui potenciada pel clima fred i desolador i la manca de llum, però en tot cas, si la riquesa ens fes tant feliços,
què passaria aquí? Sembla evident que alguna cosa no funciona del tot bé en la societat del benestar.
Canviar o lluitar contra tot el que hem dit fins ara implicaria forçosament un canvi de valors, de percepció. El canvi de valors vindria per ser més conscients dels "mals aires" que estàn agafant les nostres vides i substituir les lògiques individualistes imperants, i ni que sigui en el nostre dia a dia, apostar per la cooperació enfront de la competitivitat, compartir, viure i conviure.

2.1.4 Els tres pilars de la societat de consum
Serge Latouche, ideòleg francès del decreixement, economista de prestigi a la universitat de París, ens parla de tres pilars de la societat de consum als que crec pertinent fer referència per acabar amb les múltiples idees, propostes i crítiques que podríem fer en aquest sentit:
El primer pilar del que ens parla Latouche, és el que ell anomena "l'arma de destrucció massiva més potent de la societat del consum": la publicitat. És evident que la publicitat és l'eina bàsica de les empreses per tal de fomentar en nosaltres el desitg de consumir determinats productes, de fer funcionar l'engranatge econòmic en el terreny del consum. Hem de despertar el desitg de consumir de la societat.
Ara bé, si tot i tenir aquests estímuls o alicients, no consumim el que hauríem, el segon pilar, el que ell anomena "l'obsolència programada" farà la feina: els productes es fabriquen amb una vida útil cada cop més curta i per tant, estem obligats a canviar-los cada cert temps i comprar-ne de nous. Evidentment no es potencia la reutilització ni el reciclatge d'aquests productes, ja que sovint o és impossible reparar-los o surt molt més a compte comprar-los nous.
Per si tot i posar-nos-ho tant fàcil, no tenim el poder adquisitiu necessàri per a consumir, la facilitat d'aconseguir crèdit és cada cop més espectacular: podem pagar els productes en còmodes pagaments fraccionats i tots els nostres desitjos es poden fer realitat. Les targetes de crèdit en aquest sentit juguen un important paper i cada cop hi ha menys problemes per endeutar-se; segons Latouche, els francesos viuen dos anys avançats del que podríen viure amb els seus ingressos reals, i tot gràcies al crèdit.
Des del meu punt de vista, l'endeutament, pensant en el cas de l'Estat Espanyol i per posar com exemple el tema de l'habitatge, crec que pot ser a la llarga més un fre que una possiblitat de consumir més: si bé en un primer moment la facilitat de crèdit augmenta les possiblitats de consum, el crèdit està sotmés a uns tipus d'interès que en cas que siguin variables són molt perillosos.
L'endeutament (que en dades del 2006 per a l'Estat Espanyol arribava gairebé als 800 milions d'euros) pot acabar provocant que cada cop poguem consumir menys perquè cada cop haurem de dedicar més esforços a pagar els nostres deutes (quan n'hagim acumulat tants que ni tant sols ens vulguin prestar més diners per a poder pagar-los) i aleshores, no hi haurà ni creixement ni consum i la mateixa lògica que havia fet funcionar el sistema ara l'estarà autodestruint.
En fi, hem anat destacant moltes idees i en podríem destacar forces més, però de moment passarem a explicar la segona vessant en la que es basa el decreixement, aquesta molt important perquè ja no ens parla només de la indesitjabilitat d'un sistema com el que hem descrit anteriorment, sinó en la impossibilitat de mantenir-lo o extendre'l en un context de finitud del planeta i dels recursos dels que disposem.

2.2 Crítica ecològica: finitud del planeta i crisi energètica
2.2.1 Idees a tenir en compte

La crítica ecològica que es fa des del moviment decreixentista és molt variada i extensa, així com subjecte a crítiques degut al fet, que penso que és important remarcar, que estem parlant de perspectives de "futur". Tot i que ara ja començem a notar els efectes que la nostra forma de vida té sobre el planeta, de cara al futur hi ha la tendència a pensar que hi haurà solucions tècniques per a tot i que la tecnologia ens permeterà seguir vivint tal i com vivim, malgrat les fonts energètiques que sostenen gran part de les nostres societats s'estiguin extingint ràpidament.
Hem de tenir en compte a més, un fet que sovint oblidem: tal com diu Jodri Pigem (2007), "l'economia global és només una filial de la biosfera, sense la qual no tindria ni aigua, ni aire, ni vida". Aixó que ens sembla tant lògic, és sistemàticament oblidat per tothom, sobretot pels economistes que fan grans teories sense tenir en compte sovint els costos socials i ecològics que aquestes impliquen a nivell pràctic i
real.
Una altra idea decreixentista que val la pena tenir en ment quan parlem de crítica ecològica és el principi de responsabilitat de Hans Jonas (2007): tenir en compte les generacions futures en les nostres accions i mirar que aquestes siguin compatibles amb la resta d'habitants tant humans com no humans del planeta.
De fet, una proposta decreixentista seria oblidar el que no és universalitzable ja que des del moment en què realitzem activitats o consumim productes tals que la seva generalització al conjunt del planeta no és possible, estem excedint-nos en les nostres capacitats, i tot el que consumim nosaltres ja no ho poden consumir els altres. Segons Jim Merkel (2003), l'any 1978 va ser aquell any en què vam començar a excedir-nos massa i des d'aquell moment tot el que consumim és el que no consumiràn els que vindràn darrera.
Primer de tot, per situar-nos en context, penso que és important destacar alguns impactes que té la manera de viure dels països més desenvolupats del planeta:

2.2.2 Consum de recursos i empremta ecològica
El 20% de la població mundial (els països més desenvolupats) tenim a la nostra disposició i agotem cada vegada amb més rapidesa el 80% dels recursos del planeta. Si volguèssim generalitzar la nostra manera de viure al conjunt de la Terra, necessitaríem 3 planetes en el cas
del model de vida europeu i 6 en el cas del model de vida nord americà. En els últims 31 anys el consum de matèries i energies a l'Estat Espanyol s'ha multiplicat per dos. Per mantenir el nostre consum actual i ser autosuficients, el tamany de l'estat s'hauria de multiplicar per tres.
L'empremta ecològica, tot i ser un indicador complicat de calcular, mesura l'impacte de la nostra manera de viure en termes de recursos que es consumeixen i residus que es produeixen, tenint en compte que l'espai bioproductiu (aquell que necessitem per reproduir la nostra vida comptant la capacitat de regeneració del planeta) és limitat. A nivell global, si dividim el nombre d'habitants del planeta per l'espai bioproductiu existent, s'ha estimat que a cada un dels més de 6.000 milions de persones de la Terra els correspondrien entre 1.7 i 1.8 hectàrees (1 camp de futbol = aproximadament 1 hectàrea) per satisfer totes les seves necessitats durant un any.
Actualment però, a nivell global ja estem utilitzant entre 2'2 i 2.8 hectàrees per cap. A Europa estem fent servir 4'8 hectàrees per persona (3 planetes com hem dit abans) i a Estats Units 9'8 hectàrees (6 planetes). Si el món creixés a un nivell del 2% anual, que és molt potenint en compte les previsions, l'any 2050 necessitaríem uns 30 planetes per a viure.
La conclusió de tant de càlcul és senzilla: a nivell global (i malgrat les enormes desigualtats en el consum de l'espai bioproductiu en funció dels països) estem consumint més recursos dels que el planeta pot generar i produint més residus dels que el planeta pot absorbir.

2.2.3 Població

A un 2% de creixement anual, es calcula que la població casi es podria doblar en 35 anys. Lligat amb el que hem dit anteriorment tenim per tant també, un problema de població. L'ús del petroli ha aconseguit desenvolupar les societats occidentals de tal manera que la població ha anat creixent molt al llarg del temps. El petroli ha incrementat substancialment la capacitat de produir (maquinària per treballar els camps, fertilitzants, processos de regadiu etc) i distribuir aliments, així com ha possibilitat enormement els avanços en medicina, aconseguint un augment explosiu de la població mundial: de 1000 milions a mitjans del segle XIX a uns 6.500 milions en l'actualitat.
S'espera que al 2010 la població arribi als 7.000 milions, 8.000 milions al 2020, 9.000 milions el 2028 etc.

Tot el que hem dit, com en el cas anterior de la critica a la societat de consum, són només dades que ens ajuden una mica a entendre o a fer més visible l'estat de les coses actuals, potser per fer-nos ser una mica més conscients dels nostres impactes i de la impossibilitat de conjugar el sistema capitalista amb la supervivència del planeta.
En el diagnòstic de la situació en general, els ecologistes estàn d'acord. També alguns polítics constaten aquesta situació, així com economistes, intel·lectuals o estudiants de medi ambient, entre d'altres. Les dades esmentades existeixen i es coneixen . Però quina és la solució a tot això? En la resposta a aquesta pregunta radica una gran diferència entre aquest acord i les propostes decreixentistes: des dels moviments ecologistes i altres no es parla de canvi de sistema, no es té un punt de vista rupturista sinó reformista i es pregona que la mateixa tecnologia que ens ha portat a destruïr el planeta, ens ajudarà a arreglar-lo; inventarem el que calgui, desenvoluparem energies alternatives i seguirem podent mantenir la nostra forma de vida, malgrat aquesta no sigui, ho sabem de sobres, generalitzable al conjunt del planeta i ni tant sols possible per a una minoria, als nivells actuals. Aquí és on el moviment decreixentista entra a plarlar de la crisi energètica i d'impossibilitat de mantenir els nivells actuals de creixement i de consum.

2.2.4 La crisi energètica

Quan parlem de crisi energètica estem apuntant que el zènit del petroli, el gas i el carbó, tots ells
combustibles fòssils i per tant no renovables, està proper o fins i tot diuen alguns autors que ja ha
passat. Què vol dir aixó? Doncs que ja hem consumit aproximadament la meitat de les reserves
mundials inicials d'aquests combustibles i estaríem en un punt (o ja l'hauríem sobrepassat) a partir
del qual cada vegada seria més díficil i costós extreure aquests combustibles ( Curba de Hubbert): s'estarien esgotant les energies fòssils, recursos generats al llarg de milions d'anys. Estem consumint
en un any, en nivell de recursos el que el planeta ha trigat 100 milions d'anys en produïr. En un context d'increment de la demanda energètica (nous països industrialitzats) extreure la meitat aproximada del petroli i el gas que encara queden requereix tecnologies cada cop més sofisticades i més despesa energètica.

Fins aquí encara s'accepta i es parla de la crisi energètica des de diferents sectors (perquè independentment de que s'estigui d'acord en què el zènit ja ha arribat o no, ningú questiona que tard o d'hora aquests combustibles s'acabaràn i aleshores caldrà obtenir noves fonts d'energia). Però aquí torna a sortir a la llum la diferència que ja hem esmentat anteriorment entre les persones confiades en la tecnologia i les fonts renovables i les persones decreixentistes. Els primers creuen que trobarem noves fonts que ens permetràn mantenir els nostres nivells de vida, parlen dels biocombustibles i moltes altres possibles fonts energètiques que ara no entrarem a comentar perquè s'escaparia dels límits del treball, però que tenen els seus pros i els seus contres. En tot cas, els decreixentistes creuen que ara per ara, no hi ha una font energètica alternativa clara que permeti a curt plaç, mantenir o incrementar el consum energètic de les nostres societats desenvolupades, en situació de clara dependència del petroli.

2.2.5 La dependència del petroli

El 80% dels recursos energètics consumits a nivell mundial provenen dels hidrocarburs, que són necessàris en una economia globalitzada com l'actual, en què el fluxe d'intercanvis comercials a nivell planetàri és enorme (com si no podria sobreviure el sistema de lliure mercat que ha convertit el món o bona part d'ell en un mercat únic?com podrien haver-hi productors xinesos que només es dediquen a produïr sabates per vendre-les als països del Nord?). El petroli es troba en la majoria de productes i serveis que utilitzem habitualment i mou el 95% del transport mundial. Actualment no es coneix cap altre recurs que tingui les seves qualitats i prestacions, no existeixen substituts que puguin remplaçar-lo com a font per obtenir carburants pel transport o com a matèria prima de més de 3.000 productes que fem servir molt habitualment.
Tenint en compte la nostra dependència del petroli (i de les energies fòssils en general) a l'augmentar del preu de l'energia, augmentarà la inflació de tots els sectors econòmics afectats i ens trobarem davant de greus desequilibris en el sistema financer i crisis socials. Perquè? L'ús intensiu del petroli ha possibilitat el nostre model de vida actual i molts sectors s'han desenvolupat gràcies a aquesta font: indústria, transports, pesca, ramaderia, turisme, construcció, medicina etc. La producció comercial d'aliments es
basa en l'ús intensiu del petroli i com ja hem dit, el petroli està present en casi tots els béns d'ús comú que utilitzem dia a dia, no només com a forma d'energia. Contem quants dels productes i serveis que enumeraré seguidament tenim a casa o utilitzem cada dia (ara mateix l'ordinador amb què estic escrivint, per exemple) i podrem ser una mica més conscients del que pot comportar la crisi energètica:
Electrodomèstics i aparells electrònics
Cosmètics
Detergents
PVC
Pasta de dents
Medicaments
Fibres sintètiques per la roba
Lentilles o ulleres
Mobles
Camera de fotos i mòbil
Xampú
Boligrafs...
I si sortim de casa? de què està fet l'asfalt? com ens arriba el subministrament d'aigua o com es realitza la recollida de brossa dels nostres carrers?
Qualsevol canvi en el preu del petroli afectarà i molt, les nostres vides.
En definitiva, els combustibles fòssils són finits i no renovables i necessiten milions d'anys per a formarse, són únics per l'energia que donen de manera fàcil i immediata, per simple combustió, tot i ser fortament contaminants per l'emissió de CO2 que produeixen (contribuint al famós canvi climàtic).
Encara que hi hagi alternatives energètiques renovables (que com hem dit no ens permeterien igualment seguir vivint com ho fem els països rics) no vol dir que aquestes siguin sostenibles perquè probablement no serien generalitzables a tot el planeta. Com ho farem per viure amb menys energia i amb més contaminació atmosfèrica?.
Les dues vessants que hem comentat, la crítica a la societat de consum i la crítica ecològica estan molt lligades, ja que la primera, el model de societat en el qual vivim i aspirem a seguir vivint, i teòricament a generalitzar aquest model en l'àmbit planetari tot i que sabem clarament que no és possible, (tot i aixó anem als països del sud a fer demagògia de les bondats del creixement econòmic. Només cal veure les polítiques que imposen el BM o el FMI per a què aquests països es "desenvolupin"que ja veiem que s'entén el terme en critèris monetàris i no té res a veure amb l'extensió de la salut, l'educació i el benestar en general, apart que s'entengui que aquests puguin servir per augmentar el creixement econòmic) és la que porta a la segona, una crisi ecològica de grans dimensions de la qual no podrem escapar si no sortim de l'imaginari econòmic i del creixement pel creixement.
Apart de tot el que hem anat dient, que és molta informació en poques pàgines, des del meu punt de vista el decreixement és una manera de fer que es pot aplicar a diferents àmbits: un cop entesa la filosofia, aquesta es pot aplicar a l'economia, a l'alimentació, al transport, al treball, a l'habitatge etc. Més endavant veurem propostes concretes per a decrèixer en tots aquests àmbits. De moment anem a comentar una mica i reflexionar sobre el conjunt d'idees i propostes que des de diferents àmbits es presenten com a solucions als efectes que té el nostre model de vida.

3. Algunes propostes dels utòpics : veritables solucions?

Fem un breu repàs per algunes de les solucions que es proposen des de diferents àmbits no decreixentistes per fer front als nombrosos problemes (bàsicament ambientals, perquè els danys sobre les persones i les societats ja ni es plantegen, potser es consideren "danys colaterals"?) als quals hem anat fent referència al llarg del treball.

3.1 La fal·làcia del desenvolupament sostenible

Les crítiques dels decreixentistes als utòpics van bàsicament contra la idea que el "desenvolupament sostenible" és possible en un món de recursos finits. Quan pregonem que els països pobres s'han de desenvolupar i els pretenem vendre que els ajudarem a arribar als nivells als quals hem arribat nosaltres, estem fent una falàcia insostenible: si tots pretenem viure tal i com vivim els països desenvolupats, no en tenim prou amb el nostre planeta. Solucions? Sempre podem anar a conquistar altres planetes de l'espai (comencem per Mart, però potser n'hi haurà més que permetin la vida! De totes maneres ens hem d'afanyar a construir les naus i reservar recursos energètics per moure'ns fins allà, abans que s'acabi el petroli!) o si més no, dirien alguns, si no tots podem viure "bé", com a mínim vivim bé nosaltres que podem. Què és millor, que uns quants visquin "massa bé" i altres "realment malament" o que tots vivim millor? És un debat per algunes persones. Però és que inclòs encara que no ens faci de guia el nostre bon cor per decréixer, ho farà l'evidència empírica i la impossibilitat ecològica.
A més, ja hem vist que viuré "bé" i "malament", és molt relatiu. El benestar és una cosa ambigua i difícil de mesurar. Però d'això ja n'hem parlat abans. Ara bé, el problema és que el concepte de Entenem per utòpics els que segueixen pensant que podrem seguir vivint infinitament tal i com vivim els països rics.
"desenvolupament sostenible" també és ambigu i subjecte a interpretacions. Sovint caiem en l'error de confondre desenvolupament sostenible amb creixement sostenible, per la nostra lògica colonitzada per l'economia, que assimila desenvolupament amb creixement. Els decreixentistes no volem que tot decreixi, volem que decreixin les desigualtats i que creixi el benestar, entenent com a benestar no només allò material sinó també allò espiritual, la salut i la vida digna per tothom. A vegades es fan crítiques al decreixement en el sentit que és igual pregonar el creixement pel creixement, que el decreixement pel decreixement. No és això: el decreixement no proposa decréixer perquè si ni decréixer a zero, sinó que proposa que aquells que tenen i consumeixen massa, el 20% de la humanitat, decreixin (decréixer al Nord) i aquells que no tenen, el 80%, puguin créixer fins a uns certs límits (créixer al Sud). És com una balança: el Nord ha de decréixer perquè el Sud pugui créixer. Tal com deia Ghandi, "potser hem de viure d'una manera més simple perquè els altres simplement puguin viure".
També podem confondre desenvolupament sostenible amb desenvolupament sostingut. A vegades s'ha interpretat "desenvolupament sostenible" com a creixement sostenible, ecològicament positiu. Però com ja hem apuntat anteriorment, hem de tenir en compte que el creixement té sempre una dimensió física i ambiental. El desenvolupament sostenible no qüestiona la idea que la riquesa de les nacions és essencialment econòmica. Per tant, podem dir que desenvolupament sostenible seria un oxímoron si ho entenem com a creixement sostenible.

3.2 La millora de l'eficiència energètica

D'altra banda, alguns arguments que volen matisar les teories del decreixement ens expliquen que una millora en l'eficiència energètica seria suficient per a reduir el nostre consum. Així, ens hauríem de refiar que les noves tecnologies faran cotxes més eficients que consumiran menys, per exemple, i per tant, reduirem les nostres necessitats energètiques. Però s'ha de tenir en compte també, tal com han assenyalat nombroses persones, la possibilitat que les millores en l'eficiència facin augmentar més el consum: una millora tecnològica podria fomentar i augmentar el consum, ja que si ara resulta que el nostre cotxe consumeix i gasta menys, probablement l'utilitzarem molt més que abans ja que creurem que ens surt a compte. Així, la millora en la qualitat es perdrà per l'augment de la quantitat.3.3 Idees per salvar el món: inventem, inventem que el món s'acaba!

Hi ha moltes reflexions que es poden fer sobre el tema de l'energia i el decreixement. Fa ben poc vam poder veure per la televisió (30 minuts, "Cinc idees per salvar el món" 15/04/07) un documental que ens parlava de com els científics estan fent tot un seguit de propostes per aturar el canvi climàtic, això que últimament està tant de moda. Les propostes anaven des de fer créixer el plàncton del mar artificialment
perquè absorbeixi diòxid de carboni, filtrar els raigs de sol amb núvols creats expressament, construir arbres artificials o disparar sulfur fins a l'estratosfera amb artilleria pesant. I tot això, per arreglar el mal que hem fet, però sobretot, per poder seguir fent aquest mal. En cap moment el reportatge plantejava un canvi de paradigma, sinó simplement, com ens ho podríem manegar per a seguir amb la lògica actual. I no és només aquest reportatge, sinó que en les notícies econòmiques o medi ambientals en general, mai s'arriba a qüestionar l'arrel dels problemes. En parlarem més endavant.