La etapa REINA: de Duesaigües a Prades, i la “suposada” baixada a Vilaplana.

Divendres vam sortir, una mica atemorits des de les contrades de Duesaigües, el poble que ens va deixar el regust de boca de ser la Marinaleda del nostre Camp, per a arribar fins a les roges terres de Prades. El camí començà amb el coll de la Teixeta, aquest cop sense les alforges i el carro. Pedalàvem tres intrèpids, una bicicleta i el tàndem, que vam aguantar d'una estirada tot el coll, vam tirar per l'antiga nacional direcció reus, i vam buscar un GR que traspassava fins al coll d'alforja pujant al cim del Puigcerver. La idea no era pas dolenta, però els senyors que van decidir energitzar la muntanya i destrossar els històrics camins per a posar-hi un gegantesc parc eòlic, no van pensar ni en senyalitzar la via de nou, ni en conservar el traçat original, i vam perdre'ns per la cara oest de la muntanya. Tot i així, desprès de deliberar una bona estona sobre el mapa, vam girar cua i vam aconseguir empalmar el camí de nou. Un cop al coll d'alforja, desprès d'una baixada entremig del bosc, vam reprendre la marxa per carretera direcció Cornudella. Vam dinar de camí i sense descansar, altre cop a pedalar cara amunt fins a arribar a la vila de la font (aquest cop sense cava) amb les cames tremoloses.

Exhausts, vam intentar com vam poder fer un pregó "casolà" altre cop amb el megàfon, tot i que desprès, no va tindre gaire ressò a la xerrada.

En acabar en Raul va acollir-nos al Mas den Basteret on vam fer un plat calent de cus-cus amb verdures PICANTS de temporada tot xerrant a la vora del foc, i compartint un bon vinet.

El descans i el son va ser general.

Avui al matí les cames ja no tremolaven tant, i hem carregat els trastos que ens havien aconseguit pujar ahir en cotxe fins a Prades altre cop a les bicicletes, aquest cop només dos persones amb tres places ... quin intringulis!

Hem fet una mica de difusió pel poble de les trobades, i hem emprès el camí de tornada de manera suculenta, imaginant unes baixades esgarrifoses, tot i que a la pràctica, hem pujat més del que no ens pensàvem fins al coll dels repetidors de la Mussara, a partir d'on hem començat a desgastar de veritat els pastilles de fre.

Sans i estalvis, hem dinat i desprès hem anat a buscar a la gent de l'Espurna que ens havien aconseguit la sala parroquial. Hem estat esperant una estoneta a començar, anant-nos coneixent al carrer. La assistència, molt positiva, i l'acte també, tot i que el debat s'ha centrat més en la teoria de les alternatives i els mecanismes que en que es podria iniciar al poble.

El sopar ens ha omplert la nit amb un bon vi del priorat que en Manel ha volgut compartir amb nosaltres.

I res més de moment, ens veiem aviat, que la marxa no s'atura! Propera parada: La Selva Tropical

Salut i força!